masos del maestrat

Els masos de Forcall. Ana Isabel Ejarque Peñarroya, Ana Aurora Forés Querol. 2009. ISBN 978-84-606-4989-2

EL MAS COM A ENTITAT DE PRODUCCIÓ (pàg.67)

El mas és concebut no sols com el lloc d'hàbitat, sinó també com la unitat de producció, ja que en el casalici es porten a terme la major part de les activitats agrícoles i de manufactura dels excedents animals. Els masovers i les masoveres són conscients que el mas és un lloc per a treballar.

Els casalicis solien tindre dues altures i la seua distribució interior variava en funció de les necessitats de la família que l'ocupava, però més o menys tots obeeixen a la mateixa estructura. Les habitacions solien estar ubicades en la primera planta, es tractava de sales on se situaven diverses alcoves, en la part baixa; la cuina amb la llar, el forn, i fi ns i tot el corral, en cas d'haver-hi un tercer pis, aquest feia la funció de graner.

En alguns masos ens trobem amb més d'un casalici o mas. Allí habitava més d'una família com és el cas de les Refoies Altes, on van arribar a coincidir tres famílies diferents. Al costat d'aquest edifi ci principal fi guren uns edificis secundaris que responen a les activitats agràries i ramaderes. D'aquesta manera en la part de l'era s'ubica la pallissa i la tanyada "que era on es fi caven les garbes a retiro", el corral de les ovelles, la soll dels gorrinos, diferents corralets per a conills, gallines, titots, i les pallisses per a guardar la llenya, herbes i replegar tot el que es podia.

En el mateix mas, es troba l'era, en alguns dels masos s'aprecia com està enllosada, i l'envolten les terres de conreu, i el camp per a pasturar el ramat. Un paper important el tenia l'horta, pràcticament d'autoconsum, indispensable per a la subsistència familiar, tots els masos tenien horta més o menys gran, aprofi tant la font o alguna bassa. Un dels altres elements essencials era el forn de pa, que contribuïa en gran mesura a l'alimentació familiar, la major part dels masos del terme en tenien; els que no en tenien, com el mas de Milián, havien de baixar a pastar al poble.

Si no als voltants del mas, molt a prop hi havia alguna font de la qual es proveïen de l'aigua necessària per als queviures diaris; gairebé cada dia calia portar càrregues d'aigua, a través d'una mena de guerres grans on s'emmagatzemava. Aprofi taven els dies de pluja, que no es podia treballar el camp o quan hi havia poca feina.

Necessitaven grans quantitats d'aigua perquè no sols la feien servir per al consum humà i de les tasques de la casa, sinó que a més a més la necessitaven perquè abeuraren els animals o fi ns i tot preparar els monumentals calderos per als gorrinos.

"Bàsicament l'aigua que anàvem a buscar era per a fer el caldero per als animals, perquè a diferència d'ara, tot se'ls havia de donar bullit, tant als gorrinos com a les gallines se'ls donava tot bullit, no menjaven gens de gra" (min. 6.30), ens comenta Eusebio del mas de Marianet.

Anar a buscar aigua o anar a fer llenya, eren activitats que es feien quan hi havia poca feina o plovia; quan la terra no es podia treballar s'anava a fer llenya i s'emmagatzemava per a poder després fer foc i escalfar els calderos de menjar dels animals i per a escalfar la casa.

La major part dels masos no van arribar a tindre llum elèctrica, primer s'empraven tees, els cresols d'oli, després de petroli, que estaven repartits per tota la casa i després el carbur, fi ns que va arribar el butà. Aprofi taven també la claror del foc de la xemeneia, com a focus de calor i com a focus de llum.

Pel que fa al mobiliari, aquest era més aviat escàs, només allò que és indispensable: cadires, taula, es fan aparadors en les pròpies parets, llits i arques, entre altres. Un fet curiós als masos és que les habitacions o alcoves acostumen a ser compartides pels diferents membres de la família, entre germans, l'àvia i la néta per exemple, i aquestes estances estaven només separades per cortines de roba.

Pel que fa a les eines i estris de la casa, aquests també eren força limitats; la majoria eren aparells de fusta que ells mateixos fabricaven; tenien olles, calderons i gerres amb multiplicitat d'usos. En el cas de les eines que empraven per a treballar el camp eren elaborades per ells mateixos i només les parts metàl·liques o de ferro eren encarregades al ferrer de poble, les quals es reparaven en milers d'ocasions, fi ns a esdevenir gairebé inservibles.

La roba tampoc era molt abundant; només tenien un parell de mudes i un vestit per a cada temporada, que es cosia i es recosia fi ns que ja no es podia aprofi tar més. Els apedaçaments eren molt usuals. Les xiques sempre anaven amb faldetes i davantal i els xics amb saragüells i tots dos feien servir una mena d'avarques com a calçat. Tenien els dos un vestuari per a mudar,7 que utilitzaven per a esdeveniments assenyalats com podien ser els diumenges i festius.

Un fet curiós és que tot i que la majoria de la roba baixaven a comprar-la al poble -al Forcall, o a Morella-, tenien una espècie de botiguer ambulant, que anava pels masos i que alhora esdevenia també una eina d'informació, perquè anava explicant de mas en mas el que ocorria a les masies o al poble. Manuela Bellés recorda com al mas de Sebastiana anava un botiguer de Xiva amb el matxo a vendre fi ls, mitjons, calces, camises, etc.

En ocasions, a aquest venedor ambulant també l'anomenaven l'ouater, perquè a la vegada que venia roba també anava recollint els ous dels masos.

EXPLOTACIÓ ECONÒMICA I APROFITAMENT DELS RECURSOS (pàg.70)

Es tracta d'una economia basada fonamentalment en l'agricultura i la ramaderia, no impulsada cap al comerç, sinó més aviat, per a la subsistència de la unitat domèstica. D'aquesta manera, la principal font d'ingressos és l'explotació agrària i ramadera del conjunt del mas, així com l'aprofi tament de tots el recursos naturals dels voltants, també s'obtenien benefi cis indirectes, com ara els formatges que elaboraven amb la llet de les cabres. Més tard, amb les diferents normatives i restriccions imposades des de sanitat, la venda i comercialització de les manufactures obtingudes amb l'explotació de cabres i ovelles -llet, formatge-, lluny d'afavorir el manteniment de l'obtenció de benefi cis econòmics ha esdevingut un entrebanc.

Tots els recursos necessaris per a la subsistència s'obtenien del mateix mas: "fèiem el pa, teníem la carn dels animals i les verdures de l'hort. Es compraven molt poques coses, només les imprescindibles i tot i això de vegades no es podia comprar. Anàvem a comprar a Forcall o a Morella, també compràvem la roba, i de tant en tant també venien botiguers en la mula i el matxo pels masos" (min. 10:25), ens diu Ángela de les Refoies altes.

En la major part dels casos que ens ocupen no tenien altres dedicacions a banda d'aquestes, només assenyala Eusebio que quan feia falta ajudar tant al poble, com a les masies veïnes, per a fer pistes, camins, etc., s'ajudaven o treballaven com a jornalers.

"Després vam estar tres anys tallant llenya al mas, perquè un home de Borriol va comprar la masia i li tallaven la llenya, la carregaven al camió i sí que cobràvem algun jornal", comenta Eusebio. També tenien fonts alternatives d'ingressos, però aquests eren més aviat escassos, "voretaven mocadors per la nit a la llum del cresol", Gracia al mas de Racó ja feia talonets, i en el cas de la Grellera, les germanes feien jerseis.

És important assenyalar també que molts dels benefi cis que s'obtenien també s'utilitzaven per a pagar el lloguer dels masos, perquè no hem d'oblidar que molts dels masovers que hem pogut aconseguir com a testimonis han estat llogaters i no propietaris.

El sistema de propietat dels masos és un element que respon en molts casos a l'herència dels establiments emfi tèutics de l'edat mitjana, amb la possessió del domini útil i del domini directe. Les famílies nobles, ben prompte abandonaren els masos i hi van establir a una família masovera, ja que treia més benefi cis econòmics que d'un arrendament, de manera que malgrat que una família tenia el domini del mas, havia de continuar pagant el domini directe. Aquest contracte es coneixia com establiment, el qual es realitzava amb un contracte notarial,8 on es fi xava la quantitat que s'havia de satisfer, el sistema de pagament era mitjançant un tipus de mesura anomenat cafís

Gabriel, del mas de la Menadella, diu que en el moment quan compraves un mas havies de pagar els cafi ssos, que era una mena de renda que el pare de família havia de pagar anualment a l'antic propietari. Diu que aquests cafissos van desaparèixer ja amb el seu avi.

En els masos de Forcall veiem com molt dels masovers que disposaven del domini útil van acabar comprant la totalitat del mas, i alguns l'arrendaven al seu torn a una altra família masovera, sobretot a partir del s. XIX, en un principi l'abonament del lloguer de la masia es pagava al propietari en forma d'espècies, l'acord o tracte més comú era la divisió a parts iguals dels benefi cis de la collita.

Així, el lloguer consistia a anar a mitges amb el propietari, perquè "tots anaven a mitges", després pagàvem un lloguer d'"uns 20 cafissos de blat i a lo millor li donaves 2 o 3.000 duros d'una rabera d'unes 100 ovelles, entre ovelles i cabres" (min. 7.30) ens diu Eusebio. "Això volia dir que ja anava una mica millor; s'extreien majors benefi cis que anant a mitges", encara que fi nalment aquest sistema es va acabar substituint per l'arrendament en diners.

Cal recordar que pel que fa a l'economia, la vida al poble tampoc era tant diferent i allí tampoc sobraven els diners, de manera que molts dels propietaris de les masies que les tenien arrendades subsistien gràcies a aquestes rendes.

CANVI EN LA CONCEPCIÓ ECONÒMICA: PAS DE L'ECONOMIA DE SUBSISTÈNCIA A L'ECONOMIA DE MERCAT (pàg.79)

Hem pogut anar observant durant tot l'estudi que les causes d'abandonament de la vida masovera han estat tant causes internes com externes. Un condicionant que s'ha de tindre en compte és l'arribada de la tecnifi cació i sobretot la imposició del sistema capitalista, que obliga al masover a abandonar defi nitivament aquesta vida, per no poder combatre els preus del mercat. Es produeix el triomf de la mecanització enfront de la manufactura, on la força de treball gairebé ja no es valorada.

Amb l'arribada de la tecnifi cació -tant a nivell de maquinària, com a nivell d'infraestructures que s'han fet necessàries al casalici- ha envaït la calma i la tranquil·litat de la vida masovera, de manera que es genera un canvi tant en la forma de vida, com en la forma de pensar, que implica un canvi en la cosmovisió masovera.

"El puesto és el mateix però no té res que veure, m'agüelo es dedicava molt a la vinya en aquella època, l'activitat principal era la vinya, un canvi total; jo l'evolució durant aquests cinquanta anys que tinc jo, ha canviat molt, ha canviat el món i ha canviat el mas... ara en la vinya de cap de les maneres es podria sobreviure... mon pare, ja va ampliar en cereals i jo ja m'he dedicat més a la ramaderia i no tant a l'agricultura" (min. 2.52), ens comenta José Ramón, del mas de Carbó.

La tecnifi cació produeix un canvi en la forma d'explotació econòmica del mas, esdevé el pas d'una economia de subsistència (on l'únic objectiu de la unitat domèstica és sobreviure), que fonamenta en l'explotació al màxim de tots els recursos dels quals es disposa, a una forma d'explotació econòmica fonamentada en la compra-venda i l'obtenció de benefi cis per a acumular capital.

Tot i que a l'hora de preguntar si enyoren qualsevol aspecte de la vida masovera, la majoria ens responen que no amb rotunditat -perquè tots afi rmen que la vida al mas era dura; encara que es valoren i aprecien algunes de les seues característiques, com la tranquil·litat, així Eusebio, del mas de Marianet afi rma: "home mira! la veritat és que la vida de masover és molt tranquil·la... ara bé, de diners pocs" (min. 15.31).

"No acabava d'acostumar-me" (min. 39.23), el que més trobava a faltar Ramón era "eixa sensació de llibertat quan eixies a la porta del mas i veies esplanades de natura i el poble m'ofegava, se'm quedava menut."

Encara que la majoria dels nostres informants ha manifestat "a lo bo sempre t'acostumes ràpid"; és palès que n'estan orgullosos de la vida que van tindre i de les coses que van poder viure en primera persona. A més a més, en preguntarlos si els agradaria que si d'una manera o d'altra -reformant els masos i convertint-los en lloc d'interès turístic, per exemple- els agradaria que es recuperaren tots ens diuen que clar que els agradaria que tot el món fóra coneixedor de la vida que van tindre; i sobretot perquè ho pogueren comparar amb la vida que tenen ara.

Pel que fa a la vida masovera en l'actualitat ha canviat molt.

Potser s'ha produït el canvi de l'explotació agrària com a màxim exponent de l'economia, en esdevenir la ramaderia -tant bovina, porcina com ovina- la base fonamental del sistema i els benefi cis que obtenen els reinverteixen novament amb la ramaderia, per a comprar pinsos, maquinària, vacunes, medicaments, etc. Pel que fa als conreus, més aviat el que es conrea és per al ramat (cereals) i el tros destinat a l'horta per a l'ús familiar.

Un dels masos que està encara en funcionament és el mas de Llorenç. Es tracta d'una explotació que ha hagut d'adaptar-se al canvi, per tal de sobreviure i s'ha produït un canvi en la forma d'explotació econòmica. En l'actualitat "tenim porcs, una granja de cicle tancat de gorrines i ovelles i la terra i tot això" (min. 1.50), ens confi rma José Ramón, del mas de Llorenç. "Jo sóc més ramader que agricultor" (min. 2.32).

Aristeo, del mas del Xorrador, comenta les difi cultats per a desenvolupar una activitat econòmica relacionada amb l'agricultura i la ramaderia: "nosaltres tampoc podem durar molt, segurament ho agafarà el veí, però és que, ara mateix és impossible que un jove ho agafe, encara qui està ací tota la vida no fa cap negoci, vas menjant i fregint, és impossible" (min. 11.05). "L'herència de fa 25 anys valia igual o més que ara, els animalets valien més que ara, i si t'has de fi car a comprar maquinària, ja no cal que t'hi fi ques, perquè et moriràs de fam, ja no podrà tornar els préstecs ni res" (min. 18.23).


Programació web: Juanjo Sales

masosdelmaestrat@gmail.com