masos del maestrat

Els Masos de les Coves de Vinromà. Associació Cultural Tossal Gros. 2006. ISBN 84-369-3764-2

SENTIT I CRITERIS (pàg.10)

Fa ja quasi 3 anys que des de l'Associació Cultural Tossal Gros vam pensar en fer un llibre on poguérem catalogar tots el masos del terme de les Coves. No ha sigut fàcil, ens ha calgut moltes hores de dedicació, però ha estat apassionant i distret, i ens ha portat a racons de les nostres terres que ens eren desconeguts.

El nostre terme, amb les seues 13.644 ha. és el cinquè més gran de la província de Castelló, i els masos estan presents per tot arreu. Aquestes construccions, que durant anys han format part del paisatge covarxí, han tingut un percentatge d'importància elevat, tant en l'economia o la demografia, com en la història o la cultura del municipi de les Coves. (el 34% del cens de 1932 viuen als masos, i el 33% del padró de 1940). El seu origen és molt difícil de datar, al menys en els masos més antics. La major part de les construccions que es poden vore actualment en ells no crec que siguen d'abans de 1700. Sols algunes molt concretes podrien ser del segle XVII o anteriors. Això no vol dir que no hi havia cap mas abans d'aquestes dates (de fet hi ha masos que ja apareixen en documents dels segle XIV). Sols que les construccions al llarg dels anys van tenim moltes modificacions, reconstruccions i variacions, i les noves obres van tapant o substituint a les velles. Qualsevol mas pot tindre el seu origen en un poblat iber, i al mateix temps les cases que es poden vore actualment ser recents.

Aquests masos més antics solien ser de grans propietaris que vivien en les ciutats i podien acumular varies masades (probablement propietats d'origen feudal). Quan van vore que la terra perdia rendibilitat van anar venen els masos. Molts d'ells van ser comprats per la gent que els treballava arrendats fins a llavors, i que a base d'esforç havien estalviat uns diners. Més endavant els seus fills i nets van ampliar aquests masos, o bé, van construir un mas nou dins d'una part de les seues terres. Els creixements demogràfics de finals del segle XIX i principis del XX van fer aparèixer molts masos de nova creació. Es van bastir al llar del segle passat i d'alguns encara queden testimonis que recorden la seva construcció.

Des del principi s'ens va presentar la dificultat de saber quina edificació consideràvem un mas i quina no. Després de pegar-li voltes vam decidir d'incloure en el llibre i catalogar totes les construccions en les que teníem constància que es va viure algun dia, encara que hagin desaparegut. Per això al llarg del llibre vos trobareu en fotos d'algunes casetes en les que és difícil d'imaginar que allí podia viure algú. Però clar, això és en el model de vida actual. De fa 50 anys cap enrere, per a moltes famílies, tindre un sostre per a no mullar-se, una vora de foc per a calentar-se, una taula per a menjar i una màrfega per a dormir significava poder sobreviure. No hem inclòs aquelles casetes de finques on es quedaven a dormir en temporades de molta feina, però que no vivien tot l'any.

En el present treball no hem volgut entrar en la història, ni en detalls o anècdotes de cada mas. Ens haguera estat impossible d'abarcar. El nostre objectiu ha estat deixar imprès en un llibre el nom, localització i estat actual de tots els masos covarxins. Com que tenim un terme prou gran, l'hem dividit en 5 zones per a poder localitzat millor els masos. Aquestes zones són les següents: Partida de Dalt, Les Talaes, Partida de Baix, Tossal Gros i Els Plans. Els seus límits els hem fet coincidir amb el Barranc de la Valltorta, el Riu de les Coves, el Riu de la Vilanova i el Barranc del Bosc.

Vam començar per parlar amb la gent de més edat per fer un llistat de masos. Després els vam visitar un a un per a localitzar-los i fotografiar-los. Les fotos actuals les hem fetes durant els anys 2004, 2005 i 2006, fet que ha provocat que alguns masos ja hagin canviat la seua aparença abans d'eixir el llibre. Posteriorment vam triar un grup de varies persones que conegueren bé cada partida i amb ells vam repassar les fotografies i els noms de cada mas. Els testimonis orals, després de contrastats, són una font immensa d'històries i coneixements. Cal destacar la col·laboració de totes les persones que hem consultat, sense elles aquest llibre no hauria estat possible. Ens han atès sempre amb amabilitat, mostrant un gran entusiasme per recordar i contar-nos tot allò que sabien.

La toponímia també ens ha portat maldecaps. Els noms del masos van canviant en el temps. En uns casos van agafant els noms, cognoms o malnoms dels seus propietaris o dels seus habitants, en altres alguna característica del lloc on estan situats. Sovint hi ha alguns que simulteigen dos o més noms a la vegada. Amb l'ajuda de la gent consultada en cada zona hem intentat fer-ho el millor possible, assignant els noms més habituals en cada cas.

Per últim, per a donar-los una mica de vida, vam pensar en anotar els noms de les persones que vivien a cada mas a l'any 1940. Per fer-ho hem consultat els padrons d'habitants de l'Arxiu de l'Ajuntament de les Coves. Hi ha alguns noms de persones, sobretot de masos xicotets, que en el padró estan assignats a masos propers més importants. Nosaltres els hem anotat en el mas on vivien (en base a testimonis orals). Dels padrons de 1970 i 2006 sols indiquem el número d'habitants i el de cases habitades. També vam tindre accés a uns cens electorals antics que es conserven a l'Arxiu Històric de la Diputació i a l'Arxiu del INE, en Castelló. Hem copiat al final del llibre els corresponents als anys 1932, 1910 i 1895. Cal tindre en compte que en 1932 sols estan inclosos els majors de 22 anys, i en 1910 i 1895 els majors de 25 anys i no estan incloses les dones.

Nàixer i viure en un mas implica estar molt més unit al camp i a la natura, i relacionar-te amb un cèrcle molt més reduït de gent. Aquest aïllament comporta uns defectes, unes virtuts i una cultura diferent -diferent si, però mai millor ni pitjor-. Evidentment la gent, les persones, no podem ser alienes al medi on vivim, i tot el que ens envolta influís en la nostra personalitat. Així els caràcters d'una persona de mas, d'una de poble i d'una de capital no estan marcats pels mateixos ambients, ni físics, ni culturals, ni socials; per lo que serà fàcil que tinguen trets diferenciadors entre tots ells. Esperem que aquest llibre ens ajude a tots a entendre més aquestes diferencies, i a entendre més la paraula mas i la paraula masover.

ELS MASOS ARA (pàg.362)

El paisatge de les Coves, ric i variat per la seua extensió de 136 km2, és un lloc privilegiat per a l'ubicació de masos. Aquests, enclavats en un paisatge de vegades esquerp i d'altres al pla, conformen un gran patrimoni natural i cultural, en què trobem boscos de carrasques, conreus d'ametlers, garrofers, pins, cereals...

Podem trobar ja abandonats molts dels antics bancals que, junt amb les barraques de pedra, formen un dels paisatges més característics del Maestrat turístic. Este paisatge espectacular poseeix també una gran varietat de plantes aromàtiques i medicinals. La fauna que habita la zona, -llebres, senglars, conills, perdius...- conviu amb espècies protegides como l'àguila, el gat cerval, la gineta, el teixò, etc...

L'home ha estat en aquestes terres des de temps immemorials, com ho demostren les pintures de Valltorta, la cova del Mas d'Abat i també assentaments ibèrics, romans i musulmans. Després de la Reconquesta, el Maestrat quedà en mans de les ordres militars de Calatrava i el Temple. Eixe esplendorós passat es veu reflectit en un gran nombre de monuments, castells, pobles emmurallats, masos i palaus.

Trobem, doncs, que les Coves té un paisatge humanitzat com a conseqüència de la interació de l'home amb el seu medi natural. Esta és l'estructura territorial heretada, eficient i sostenible fa a penes cinquanta anys. Clar que les condiciones de vida han canviat i l'explotació exclusivament agrícola i ramadera no garanteix ja les necessitats de la seua població. No és per tant propòsit d'aquestes pàgines, la defensa d'un paisatge immòbil, escenari congelat d'un passat que com a molt poguera resultar pintoresc, però sí que desitjaria que les transformacions, necessàries i convenients, s'assenten sobre la base d'allò ja consolidat, com a millor garantia de continuïtat de la seua cultura.

Acostar-se avui dia cap als masos del nostre terme és disfrutar d'una arquitectura integrada en el paisatge, en equilibri amb la natura, o en cert equilibri al menys, aconseguit després de segles de lenta i sàvia adaptació. Són indrets on reina la tranquil·litat i el silenci. Però també s'ha de deixar ben palés i constatar com una bona part del seu patrimoni s'ensorra. Dóna llàstima vore, algunes vegades, l'escàs interés que desperten joies de l'arquitectura i l'etnografía, como les sèquies dels molins fariners o el mas dels Arcs, per posar uns exemples.

El futur d'esta riquesa patrimonial? Dependrà en gran mesura de reconéixer esta estructura polinuclear i dispersa el seu futur desenvolupament. Avui el territori, donada la seua complexitat, s'estudia i planifica, i és competència de les administracions públiques dotar-lo d'infraestructures, de fer arribar als seus habitants els serveis necessaris, i de dirigir les iniciatives privades cap a un model previ que s'ha de consensuar i impulsar per tothom.

La qüestió fonamental queda a l'aire: quin ha de ser eixe model a consensuar? Com volem ordenar el nostre terme? Quin model desitgem per a nosaltres i els nostres fills?

Tal i com podem vore en aquest catàleg, el poble de les Coves és ric en masos. Més de 230 demostren de sobres aquesta afirmació. Sembla també clar que la primitiva funció que tenia la masada està canviant a l'actualitat. És a dir, si el mas ha estat sempre una unitat d'explotació agrícola i ramadera, a hores d'ara aquella autosuficiència ha canviat.

Tot i això, aquelles característiques que definien el mas (prop de vies de comunicació, facilitat d'obtindre aigua, orientació cap al sud, construcció amb materials que es tenien a l'abast...) estan resultant un formidable atractiu cap al denominat Turisme Rural.


Programació web: Juanjo Sales

masosdelmaestrat@gmail.com