masos del maestrat

Els masos del nostre terme, Benlloc. Manoli Bellés Mateu, Paqui Bellés Mateu, Inma Mateu Martí. 2013. ISBN 978-84-15301-34-9

UN DIA EN LA VIDA AL MAS (pàg.10)

Hem d'indicar, d'entrada, que el treball present no té pretensions de recerca històrica. Més aviat, la nostra exposició de la masoveria ha estat elaborada a base de retalls d'història oral, que ens han narrat contemporanis nostres. Així doncs, les dades i descripcions que oferim dels masos belloquins i els seus masovers corresponen, en la major part, al període de temps que transcorre des de la guerra de 1936-1939 fins a la dècada dels anys seixanta, aproximadament, dels segle passat.

Els homes. S'alçaven quan ratllava el dia. Després arreglaven els animals, esmorzaven i preparaven el matxo i el carro per a eixir a treballar. S'emportaven menjar i aigua per tot el dia.

Feien feines molt diferents: llauraven, sembraven, plantaven, esporgaven, treballaven amb l'aixada, llevaven la pedra dels bancals, segaven amb la falç, feien parets, etc.

També anaven a tallar malea per als forns de ceràmica. La ficaven en gavellets i amb setze omplien una càrrega de matxo. Cada gavell el pagaven a pesseta.

Les dones. També s'alçaven quan clarejava i feien les tasques de la casa, com ara tenir cura dels fills i dels avis, fer el menjar, escurar, llavar, pastar totes les setmanes deu o dotze fogasses, parar compte del bestiar (gallines, conills, porcs, cabretes) i, si tenien ramat, el treien a pasturar; també tenien gats per a controlar les rates i gossos per avisar, guardar el ramat i per a caçar amb l'ajuda de la fura.

Ajudaven els homes en alguns treballs del camp i sobretot en la temporada d'arreplegar les collites.

A les dones que estaven prenyades no les deixaven anar amb el ramat perquè tenien por que el borrec les trompejara.

Els avis. Vivien amb els fills i no tenien cap paga, per tant ajudaven el que podien en les tasques del mas.

Quasi tots cultivaven els productes que necessitaven per a alimentar-se, però no en produïen grans quantitats. Tenien cigrons, patates, oli, ametles, blat, guixes, figues, raïm... El blat el portaven al molí per fer la farina i després poder pastar tot l'any; també portaven cigrons i guixes a moldre i en feien els guixassos.

Així mateix, cultivaven allò que necessitaven els animals i ho aprofitaven tot.

El ségol (centeno) tendre, per al matxo; la civada era segada quan era verda, després la deixaven secar i la feien en menats (manolls) que guardaven formant un paller.

La pesolina (veça, o yerros), per al ramat. Quan esporgaven les oliveres, n'espolsaven les fulles, les deixaven secar i les guardaven per a donar-los al ramat els dies que no podia eixir dels corrals perquè feia mal temps, i també per al conills.

Amb l'ordi alimentaven les gallines i també hi feien farina per al ramat. La remolatxa i la safanòria morada, per a la truja.

Els qui tenien ramats més grans anaven cremant part de la muntanya perquè la malla i el coscoll rebrotaren i sempre estigueren tendres per als animals. No hi havia mai incendis, perquè la muntanya sempre es mantenia neta.

Tots els masos tenien cisterna i alguns recollien l'aigua en xicotets aljubs; però quan no en tenien la transportaven amb els matxos posant un càntir a cada costat de la sàrria, o bé amb els arganells de vímet, que portaven dos càntirs a cada costat. Quan els arganells es feien vells i no servien, s'utilitzaven com a ponedors de les gallines o per a ficar la lloca.

Venien els ous per a poder comprar arròs, xocolata, safrà... De tant en tant, passava pels masos un home amb una maquineta i feien fideus, enrotllats en una espècie de madeixa i que deixaven damunt d'un canyís per a secar-los. Després, per a cuinar-los els trencaven a trossos.

De vegades anaven a fer un gavell d'argelagues per encendre el forn. Posaven la soca al mig i amb el burganyer se la podien carregar al muscle i evitar que la llenya es mogués i els punxara l'esquena, que tenien tapada amb una saca.

Els xiquets. Cada dia anaven a l'escola a peu. Uns la tenien a prop, però d'altres havien de fer alguns quilòmetres i a mesura que anaven passant pels masos, s'anaven afegit per a fer el camí junts. Els majors tenien cura dels més menuts. Fins i tot, alguns xiquets s'hi emportaven la rabereta i mentre ells eren dins de l'escola, els animalets anaven menjant per fora; d'altres portaven algun gos.

Quan hi entraven al matí cantaven el "Cara al sol" i resaven el "Padre nuestro".

Portaven un llibre, una llibreta, goma, maquineta de fer punta, colorins i la majoria escrivien amb tinta que hi havia a l'escola. A l'hora de l'esmorzar els repartien un got de llet en pols. cada xiquet es portava el got, la cullereta i el sucre de sa casa.

Tenien una estufa i a l'hora del pati anaven a buscar llenya. D'altres vegades, algun pare n'hi portava una carretadeta.

L'aigua que bevien la treien de la cisterna i tots els xiquets es portaven una ruga i dinaven a l'escola. Després, jugaven pels voltants a potet, a la tella, a buscar nius... i a fer maleses.

A les cinc, quan n'eixien, buscaven alguna rabereta per torejar el borrec, i perquè no els trompejara es tiraven a terra o s'arreceraven a baix d'alguna paret.

Els deures els feien al mas abans que es ponguera el sol o a la llum del cresol.

Si plovia o feia mal temps es quedaven a casa.

Portaven espardenyes o avarques fetes amb goma de rodes de camió i quan es trencaven les arreglaven amb arams. Per això, de vegades, es feien sang als peus.