masos del maestrat

Els masos de Benassal. Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del Segle XX de Benassal. 2011. ISBN 978-84-614-8690-8

1. L'ORIGEN DELS MASOS I LA PROPIETAT DE LA TERRA (pàg.23)

El mas surt de la necessitat d'adequar les exigències d'un medi extens i orogràficament accidentat a la realitat de l'assentament d'unes famílies que, en un medi rural i de producció agrícola i ramadera, fonamentalment extensiva, lluiten per garantir la seva subsistència. Històricament ha estat una unitat d'explotació agrària familiar, una forma d'hàbitat dispers i disseminat lligada a determinades formes de tinença d ela terra, i un sistema d'enquadrament i d'organització social. En els seus orígens el mas va ser fonamentalment una unitat d'extracció de renda feudal per als senyors que reberen aquestes terres, una forma de sotmetre els camperols a les dures prestacions feudals ("mals usos") i de lligar l'home a la terra. Els camperols s'adscrivien a unes unitats de tinença sobre les quals tindrien el dret de transmetre el domini útil als seus descendents però que al mateix temps suposaven la obligació d'habitar-les i el reconeixement del domini eminent senyorial.

A les comarques muntanyenques de l'interior septentrional del País Valencià, on es troba Benassal, els masos tenen el seu origen en el procés de colonització (cartes pobla) que, en un medi escassament habitat, fan els repobladors cristians, principalment aragonesos i catalans, en els segles XIII, XIV i XV. Part d'aquest colons esdevindran masovers i altres pobletans. Les cartes pobla eren veritables contractes agraris concertats entre el senyor i els colons a partir dels quals aquests veien reconeguts certs drets i llibertats. Als primers colons de Benassal els són cedides les terres en règim d'emfiteusi, tal com consta en la carta pobla, és a dir, els masovers reben per part del senyor una cessió perpetua de l'ús útil d'una propietat a canvi d'un pagament anual. Amb el temps els contractes adoptaren també la forma d'arrendament i de parceria. En el contracte d'arrendament el masover o el camperol treballa la terra a canvi d'una renda en espècies, renda que pot ser renovada i revisada periòdicament pel senyor, aproximadament cada sis anys. El propietari no s'implica en el procés productiu i les despeses de la producció van totes per compte del llogater. En el contracte de parceria el llogater es compromet a donar al senyor la meitat de la collita en espècie (gra fonamentalment) tot i que més endavant també es fa amb el seu equivalent en diners. En aquest cas el propietari col·labora en el procés productiu aportant part del que és necessari per a l'explotació de la terra (eines, llavors, etc.) que es fa bàsicament amb la mà d'obra familiar del parcer o mitger.

En l'aspecte físic el mas constitueix una unitat aïllada i compacta del territori. Aïllada perquè es troba lluny dels centres de població i la relació humana i els intercanvis són difícils a causa d'una orografia accidentada i d'uns mitjans de comunicació molt precaris. Compacta perquè el propi aïllament el fa fàcilment individualitzable i identificable. Tot el territori en el qual s'instal·la queda organitzat al voltant de la casa i les seues dependències, com si d'un centre director es tractés, que a més comprèn l'hort, els camps de conreu, les zones de pasturatge i boscos. Els habitatges s'assenten sobretot en llocs amb aigua suficient i terres potencialment cultivables. En un principi tots els habitatges són molt senzills però durant el segle XVI -especialment a conseqüència dels beneficis generats per la comercialització de la llana- molts d'ells s'embelleixen, s'amplien i es doten de torres de defensa: la Torre de Monfort, la Torre de Pere-Joan, etc. En canvi d'altres entren en davallada, s'arruïnen i els seus propietaris es veuen obligats a vendre'ls.

El mas esdevé sobretot una realitat econòmica i social. És concebut com una unitat d'explotació agrícola de grandària variable, de caràcter extensiu, basada en la producció de diferents cereals (blat, ordi, civada, etc.) amb el complement indispensable de la ramaderia (ovelles -la llana-, porcs, vaques, cavalls, aviram, etc.), de l'explotació forestal (llenya, carbó, herbes, fruits silvestres -bellotes per exemple-) de bolets, mel,... La llana concretament tingué una importància cabdal en determinades èpoques tant per la gran demanda estrangera (sobretot italiana) com per la seua utilització en l'artesania tèxtil local o comarcal. Aquest aprofitament dels recursos lògicament no es fa solament a partir de les terres pròpies del mas sinó de les comunals i els "erms" que igualment tenen una funció productiva. Per altra part les terres que envolten el mas no són les úniques que eles masovers exploten agrícolament sinó que també disposen sovint d'altres parcel·les ubicades en partides més llunyanes com a conseqüència de l'ampliació de la superfície cultivable que es produeix en determinats moments o pel resultat de les formes de transmissió familiar de a terra.

1.2.- DESCRIPCIÓ DELS MASOS. (pàg.34)

Trobem masos aïllats i solitaris i d'altres agrupats formant una pedania o caseriu (la Foia, Coll de la Rualda, les Llometes, la Boneta...). Alguns foren construïts en els segles XVI i XVII (Torre Pere-Joan, Torre Monfort...) i altres són més contemporanis, daten dels segles XIX i XX. La majoria dels masos tenien la façana principal orientada cap al sud per mirar d'aprofitar al màxim el sol i evitar els vents freds del nord. Solien ser de planta rectangular, construïts amb materials de l'entorn. La teulada tenia dos vessants que, amb la canalització pertinent, permetia aprofitar l'aigua de pluja i guardar-la en cisternes. Per regla general no sobrepassaven dels dos pisos, constaven d'una planta baixa que comprenia l'entrada, el corral del matxo, la cuina, el menjador i la bodega i, a sobre, un primer pis amb les habitacions de dormir. Alguns, en la part més alta, tenien les golfes que aprofitaven per guardar productes del camp o de la matança. Tots tenien annexes altres dependències i corrals -més o menys grans depenent de la capacitat productiva del mas- per guardar les eines del camp, la producció agrícola i el bestiar que criaven: els matxos, les raberes de cabres i ovelles, gallines, conills, etc. A les golfes solien penjar els productes de la matança que, en eixugar-se, passaven a la recuina. El pa es feia amb llenya -sempre abundant- en el forn annex a la cuina i posteriorment es guardava al pastador. Els que tenien vinya disposaven de cups per fer el vi i espai per guardar els tonells i les bótes. Pràcticament tots els masos disposaven d'era per batre, de graner i de pallissa. No tots, en canvi, tenien aigua al mateix mas. En aquesta cas s'havien de desplaçar a fonts, pous, tolls i bassis propers per omplir aigua i carrejar-la en matxos, rentar la roba, etc. Altres tenien basses i pous propers i propis amb aigua abundant per beure i regar l'hort, safareig per rentar la roba i bassi per abeurar el bestiar.

Els masos grans i espaiosos disposaven de moltes terres de cultiu i de pastura. Altres masos, però, eren extraordinàriament xicotets, disposaven de poques terres i tenien l'espai justet per viure-hi. La simple visió del mas -d'espai reduït i molta gent vivint- feia entreveure una vida molt pobra i austera. Alguns masos, com és el cas del Canto, eren centre de reunió i d'esbarjo per als masovers veïns. El Canto disposava, fins i tot, d'una taverneta. El fet de trobar-se just al costat de l'escola afavoria aquesta funció acollidora i comunitària. De vegades, per circumstàncies especials (època de bonança econòmica, casament d'un fill que s'hi quedava a viure al mas, etc.) alguns masovers propietaris es veien forçats a eixamplar el mas amb nous edificis i dependències (solls, corrals, garatges, habitacions per a dormir, etc.).

Per descomptat que no disposaven de llum elèctrica ni aigua corrent, i s'il·luminaven amb espelmes, carbur, i cresols d'oli o de petroli. Per a combatre el fred de l'hivern es posaven a la vora del foc, indret on passaven moltes estones conversant. Amb l'escassa llum que tenien les dones feien per la nit el formatge o s'entretenien fent jerseis de llana, ganxet, cosint pantalons,... Més endavant es dotaran de motor elèctric de benzina i finalment, a la dècada dels vuitanta, quan ja s'havien abandonat molts masos, els arribarà l'electricitat.


Programació web: Juanjo Sales

masosdelmaestrat@gmail.com