(gener - 2025)
Els noms dels carrers, com qualsevol altre topònim, poden anar canviant al llarg del temps. Per qüestions de l'atzar, alguns poden durar segles i altres es perden en pocs anys. A més, en el cas de les denominacions dels carrers, massa sovint estant envoltades en un cert grau de polèmica, i les Coves no és una excepció.
I podeu pensar, quina relació tenen les denominacions dels carrers amb la genealogia? Tenen relació, i molta, perquè quan trobem dades d'un avantpassat en alguna font d'informació, com per exemple pot ser un cens electoral antic, un padró, o altres, i allí s'indica el carrer on vivia, depenent de l'any del document, pot ser que no reconeguem a quin carrer actual correspon este nom.
Caldria aclarir que un carrer no es crea d'un dia per l'altre. Sol començar per alguna casa o construcció aïllada, en una cantonada o prop d'un altre carrer, i a poc a poc es van afegint altres cases. En un principi, estes cases poden aparèixer en padrons i censos dins d'algun carrer veí. Més tard el nou carrer agafarà un nom provisional, com "carrer en projecte" o similar, per acabar assignant-li un nom definitiu. Posaré dos exemples que són molt significatius. Al Tossal Gros n. 15, any 1991, hi ha un article de Juan Albert titulat "Carrer Blasc d'Alagó o calle Oeste?", on es descriu com va anar evolucionant este carrer des dels seus inicis. I l'altre exemple és més actual. A la punta de dalt de l'av. Catalunya, a la dreta, un poc abans d'aplegar al pinaret, hi ha un tram de carrer amb algunes cases i veïns. Actualment, encara està com av. Catalunya, però suposo que algun dia se li assignarà un nom i apareixerà un nou carrer. Si dins de 50 anys algú revisa un padró o cens actual, encara no trobarà el nom del futur carrer, i vorà les cases i els seus veïns dins de l'av. Catalunya. Comento açò per a que tinguem en compte que amb els censos, padrons, i altres llistes que he consultat per a fer este article, segur que van passar exemples similars.
Me centraré en l'evolució dels carrers del segle XIX fins a l'actualitat. Entrar en els canvis de segles anteriors al XIX és prou complicat per la falta de documentació. Si voleu saber més de com podia estar la situació urbana en èpoques més antigues podeu consultar els llibres: "Les Coves de Vinromà, una vila del Maestrat històric", d'Eugeni Díaz Manteca (2002); "Viles planificades valencianes medievals i modernes", de Vicenç M. Rosselló Verger (2017); el capítol "Les Coves de Vinromà tras la conquista cristiana: morfología urbana y agraria", de Miguel Sales Tosca, dins del llibre "La Herencia reconstruida", de Vicent Baydal i Ferran Esquilache (2023); i també els articles històrics de Josep Antoni Domingo Borràs a la revista Tossal Gros, especialment estos dos: "Les Coves en el temps de la Germania (1519-1522): l'espai urbà" (n. 71, any 2000), i "Les Coves i la crisi del barroc (1592-1703): divagacions urbanístiques" (n. 85, any 2002).
També voldria fer referencia a dos articles publicats al Tossal Gros que ja parlen dels canvis de noms als carrers de les Coves. El primer es titula "Els carrers de les Coves. Carrers d'Azaña i carrers de Franco", de César Pallarés (n. 103, any 2005), i en ell es ressalten els canvis de 8 carrers. El segon article es titula "Un estudi sociològic del territori republicà a Les Coves de Vinromà", de Javi Bueso (n. 195 i 196, any 2021). Javi amplia, i molt, l'article de César, i ens parla especialment sobre la Segona República, anomenant els canvis de noms de gran part dels carrers. Podem vore també esta informació en el seu recent llibre "Relats contra l'oblit".
Pel que fa al present article, intentaré mostrar l'evolució i els canvis de nom de tots els carrers del nostre poble. He agafat com a punt de partida un plànol de l'any 1885 que es conserva a l'Ajuntament. Este plànol amb el títol "Plano general de Cuevas de Vinromá. Estado actual de la población y proyecto de ensanche", està firmat per l'arquitecte Manuel Montesinos, i té una taula amb els noms de 25 carrers. També he afegit les correspondències amb els carrers del padró de 1817. Podeu vore este plànol en una pàgina nova fent clic en plànols i altres imatges.
Els documents més destacats que he consultat per a documentar totes estes variacions en els noms de carrers són els següents: padró de l'any 1817 (Arxiu Històric Diocesà de Tortosa); censos electorals disponibles en https://archivo.dipcas... dels anys 1895, 1910, 1930 i 1932 (Arxiu de la Diputació de Castelló); padró fiscal d'urbana de 1935 (Arxiu Històric Provincial de Castelló); i de l'Arxiu Municipal de les Coves de Vinromà, plànols dels anys 1885, 1961, 1973, padró municipal de veïns de 1940, padrons fiscals d'urbana dels anys 1954, 1963, 1972, 1988, i actes de plens 1936-2024.
I pel que fa als principals punts d'inflexió dels canvis, serien els següents:
- Plànol 1885.- ens serveix de molt bona base al tindre un plànol de referència.
- Cens 1930.- en ell es reflecteixen els canvis de noms fets en el període de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Podem vore tres canvis, són els carrers situats a la zona més plana.
- Cens 1932.- al comparar-lo amb el de 1930 podem vore tots els canvis fets per la república des de la seua proclamació en 1931.
- Padró 1940.- fet després de finalitzada la guerra, i ja dins de la dictadura de Franco, podem vore els canvis produïts. Al ple del 9-7-1938 acorden fer alguns canvis, i al ple del 19-7-1941 fan com una confirmació dels canvis fets.
- 1979.- en aplegar la democràcia es fan nous canvis, i ja es queden de forma molt similar a com estan ara, però en castellà. Al ple del 25-6-1979, acorden canviar el nom d'alguns carrers.
- 1990.- s'adapten els noms de tots els carrers al valencià. Al Tossal Gros n. 15, Juan Albert, dins de la secció de notes informatives municipals, fa una relació dels noms de tots els carrers, recentment adaptats al valencià.
Per a vore totes estes modificacions, en primer lloc podeu consultar la taula resum en la qual sols estan els carrers que van canviar de nom amb la república i el franquisme. I després, i ja amb molts més detalls, està la relació de tots els carrers del poble amb totes les alteracions que han tingut.
Taula resum (sols estan els carrers que van canviar de nom amb la república i el franquisme) | |||||
N. | Actual 2025 | Franquisme | República | Primo de Rivera | Plànol 1885 |
01 | Plaça Església | Plaza Iglesia | Plaza República | Plaza Yglesia | |
03 | Raval de València | José Antonio | Av. República | Arrabal de Valencia | |
04 | Calvari | Calvario | Ferrer Guardia | Calvario | |
06 | Desemparats | Desamparados | Blasco Ibáñez | Desamparados | |
07 | Escolàstica | General Aranda | Marcelino Domingo | Escolástica | |
10 | En Jordà | Enjordan | Álvaro de Albornoz | Enjordan | |
14 | Boix Moliner | Generalísimo | Fermín Galán | Alfonso XIII | Llano |
14b | Plaça Espanya | P. España | |||
15 | Castelló | General Mola | García Hernández | Miguel Traver | Llano de la Fuente |
16 | Sant Ferran | San Fernando | Alcalá Zamora | Medio | |
20 | Nou | Calvo Sotelo | Julio Espinosa | Julio Espinosa | San Fernando |
21 | Sant Joaquim | San Joaquín | Manuel Azaña | San Joaquín | |
22 | Sant Roc | San Roque | Ramón Franco | San Roque | |
23 | Sant Vicent | San Vicente | Salmerón | San Vicente | |
25 | Sant Tomàs | San Tomás | Capitán Sediles | Callejón de San Fernando | |
26 | Sant Antoni | San Antonio | Av. 14 Abril | San Antonio (1910) | |
27 | Av. Constitució | Av. Liberación | Emilio Castelar | Extramuros (1910) | |
29 | Moreria | Morería | Indalecio Prieto | ||
30 | dins de Balasc d'Alagó i Av. Cat. | Esq. Arrabal | Jaca | ||
31 | Màrtirs | Mártires | Campana | ||
05 | Campana | Campana |
----------------------------
Relació de tots els carrers del poble, amb el seu historial de canvis
2025.01.- P. Església (Plaça de l'Església).
1990.- P. Església, adaptació dels noms al valencià.
1940.- P. Iglesia, segueix així a les relacions d'urbana de 1954, 1963 i 1972, i no canvie en 1979.
1932.- P. República
1895.- P. Iglesia, continua així en els censos de 1910 i 1930.
1885.- P. Yglesia
1817.- encara no apareix en este padró.
2025.02.- P. Mercat (Plaça del Mercat).
1990.- P. Mercat, adaptació dels noms al valencià.
1885.- P. Mercado, continua així en els censos de 1895, 1910, 1930, 1932, al padró de 1940, a les relacions d'urbana de 1954, 1963 i 1972, i no canvie en 1979.
1817.- Plaza Mayor
2025.03.- Av. Raval de València (Avinguda del Raval de València).
1992.- Per este carrer, junt amb el c/ Boix Moliner, c/ Castelló i av. Constitució, passava la carretera fins l’any 1992, quan es va inaugurar el desviament per fora de la població.
1990.- Av. Raval de València, adaptació dels noms al valencià.
1979.- Arrabal de Valencia
1940.- José Antonio (José Antonio Primo de Rivera[19]), continua així en les relacions d'urbana de 1954, 1963 i 1972.
1932.- Av. República
1895.- Arrabal, continua així en els censos de 1910 i 1930.
1885.- Arrabal de Valencia
1817.- Arraval de Valencia
2025.04.- Calvari (Carrer del Calvari).
1990.- Calvari, adaptació dels noms al valencià.
1940.- Calvario, segueix així a les relacions d'urbana de 1954, 1963 i 1972, i no canvie en 1979.
1932.- F. Guardia (Ferrer Guardia[04]).
1885.- Calvario, continua així en els censos de 1895, 1910 i 1930.
1817.- Calle del Calvario
2025.05.- Campana (Carrer de la Campana).
1990.- Campana, adaptació dels noms al valencià, canvie de calle a carrer.
1940.- una part del carrer canvie a Mártires (vore 2025.31).
1885.- Campana, continua així fins a 1990. En este plànol de 1885 inclou també l'actual carrer Màrtirs.
1817.- encara no apareix en este padró.
2025.06.- Desemparats (Carrer dels Desemparats).
1990.- Desemparats, adaptació dels noms al valencià.
1940.- Desamparados, continua així en les relacions d'urbana de 1954, 1963 i 1972, i no canvie en 1979.
1932.- B. Ibáñez (Blasco Ibáñez[05]).
1885.- Desamparados, continua així en els censos de 1895, 1910 i 1930.
1817.- Calle de la Virgen de Desamparados
2025.07.- Escolàstica (Carrer d'Escolàstica).
1990.- Escolàstica, adaptació dels noms al valencià.
1979.- Escolástica
1940.- G. Aranda (General Aranda[20]), segueix així a les relacions d'urbana de 1954, 1963 i 1972.
1932.- M. Domingo (Marcelino Domingo[06]).
1885.- Escolástica, continua així en els censos de 1895, 1910 i 1930.
1817.- encara no apareix en este padró.
2025.08.- Escola (Carrer de l'Escola).
1990.- Escola, adaptació dels noms al valencià.
1885.- Escuela, continua així fins a 1990.
1817.- Calle de la Escuela
2025.09.- Encomanda (Carrer de l'Encomanda).
1990.- Encomanda, adaptació dels noms al valencià.
1885.- Encomienda, continua així fins a 1990.
1817.- no apareix en este padró, potser el van incloure dins d'algun altre carrer veí.
2025.10.- En Jordà (Carrer d'en Jordà).
1990.- En Jordà, adaptació dels noms al valencià.
1940.- Enjordan, segueix així a les relacions d'urbana de 1954, 1963 i 1972, i no canvie en 1979.
1932.- A. de Albornoz (Álvaro de Albornoz[07]).
1885.- Enjordan, continua així en els censos de 1895, 1910 i 1930.
1817.- Calle de Jordan
2025.11.- P. Pinet (Plaça de Pinet[34]), aprovada la seua denominació en el ple de setembre de 2018.
1990.- no apareix en la relació de carrers adaptats al valencià, va quedar dins dels carrers Sant Ferran i Roqueta. Es va remodelar a principis de 2011, i es va convertir en una placeta coneguda de forma no oficial com plaça Roqueta, per estar pegada a este carrer.
1940.- no apareix en les relacions d'urbana de 1954, 1963 i 1972, potser el van incloure dins d'algun carrer veí. Sí que apareix al plànol de 1973 com a c/ Glorieta.
1885.- Gloria, continua així en els censos de 1895, 1910, 1930, i 1932.
1817.- no apareix en este padró, potser el van incloure dins d'algun altre carrer veí.
2025.12.- Forn Vell (Carrer del Forn Vell).
1990.- Forn Vell, adaptació dels noms al valencià.
1885.- Horno Viejo, continua així fins a 1990.
1817.- Calle del Horno Viejo
2025.13.- Hospital (Carrer de l'Hospital).
1990.- Hospital, adaptació dels noms al valencià, canvie de calle a carrer.
1885.- Hospital, continua així fins a 1990.
1817.- Calle del Hospital
2025.14.- Boix Moliner (Carrer del doctor Boix Moliner).
1990.- Dr. Boix Moliner, adaptació dels noms al valencià.
1979.- Dr. Boix Moliner (Doctor Boix Moliner[26]).
1940.- Generalísimo (Generalísimo Franco[21]), continua així en les relacions d'urbana de 1954, 1963 i 1972.
1932.- F. Galán (Fermín Galán[08]), encara inclou els actuals c/ Boix Moliner i pl. Espanya, se separaran en 1940.
1930.- Alfonso XIII[01]
1885.- Llano, inclou els actuals carrer Boix Moliner i plaça Espanya. Continua així en els censos de 1895 i 1910.
1817.- Calle de Herreria, no estic segur fins a on aplegaria este carrer en 1817, suposo que sols inclouria la punta de l'actual carrer Sant Roc i part de la plaça.
2025.14b.- P. Espanya (Plaça d'Espanya).
1990.- P. Espanya, adaptació dels noms al valencià.
1940.- P. España, segueix així a les relacions d'urbana de 1954, 1963 i 1972, i no canvie en 1979.
1932.- F. Galán (Fermín Galán[08]), encara inclou els actuals c/ Boix Moliner i pl. Espanya, se separaran en 1940.
1930.- Alfonso XIII[01]
1885.- Llano, inclou els actuals carrer Boix Moliner i plaça Espanya. Continua així en els censos de 1895 i 1910.
1817.- Calle de Herreria, no estic segur fins a on aplegaria este carrer en 1817, suposo que sols inclouria la punta de l'actual carrer Sant Roc i part de la plaça.
2025.15.- Castelló (Carrer de Castelló).
1990.- Castelló, adaptació dels noms al valencià.
1979.- Castellón
1940.- G. Mola (General Mola[22]), continua així en les relacions d'urbana de 1954, 1963 i 1972.
1932.- García Hernández[09]
1930.- M. Traver (Miguel Traver[02]).
1910.- Llano Fuente
1895.- Fuente
1885.- Llano de la Fuente
1817.- Calle de la Fuente
2025.16.- Sant Ferran (Carrer de Sant Ferran).
1990.- Sant Ferran, adaptació dels noms al valencià.
1940.- S. Fernando, segueix així a les llistes d'urbana de 1954, 1963 i 1972, i no canvie en 1979.
1932.- A. Zamora (Alcalá-Zamora[10]).
1885.- Medio, continua així en els censos de 1895, 1910 i 1930.
1817.- Calle del Medio
2025.17.- Portalet (Carrer del Portalet).
1990.- Portalet, adaptació dels noms al valencià, canvie de calle a carrer.
1885.- Portalet, continua així fins a 1990, tot i que depenent dels anys seria més o menys llarg.
1817.- no apareix en este padró, potser el van incloure dins d'algun altre carrer veí.
2025.18.- Roca Tallà (Carrer de la Roca Tallada).
1990.- Roca Tallada, adaptació dels noms al valencià.
1885.- Roca Tallá, continua així fins a 1990.
1817.- encara no apareix en este padró.
2025.19.- Roqueta (Carrer de la Roqueta).
1990.- Roqueta, adaptació dels noms al valencià, canvie de calle a carrer.
1885.- Roqueta, continua així fins a 1990.
1817.- Calle de la Roqueta
2025.20.- Nou (Carrer Nou).
1990.- Nou, adaptació dels noms al valencià. Podeu ampliar la informació sobre este carrer a la revista Tossal Gros n. 13, any 1990, pàg. 29-31.
1979.- Nueva / Nou
1940.- C. Sotelo (Calvo Sotelo[23]), continua així en les relacions d'urbana de 1954, 1963 i 1972.
1930.- Julio Espinosa[03], continua així en el cens de 1932.
1885.- San Fernando, continua així en els censos de 1895 i 1910. Possiblement ja es deguere denominar popularment carrer Nou.
1817.- encara no apareix en este padró.
2025.21.- Sant Joaquim (Carrer de Sant Joaquim).
1990.- Sant Joaquim, adaptació dels noms al valencià. Podeu ampliar la informació sobre este carrer a la revista Tossal Gros n. 19, any 1991, pàg. 38-39.
1940.- S. Joaquín, segueix així a les llistes d'urbana de 1954, 1963 i 1972, i no canvie en 1979.
1932.- Manuel Azaña[11]
1885.- San Joaquín, continua així en els censos de 1895, 1910 i 1930.
1817.- Calle de San Joaquin
2025.22.- Sant Roc (Carrer de Sant Roc).
1990.- Sant Roc, adaptació dels noms al valencià.
1940.- S. Roque, segueix així a les relacions d'urbana de 1954, 1963 i 1972, i no canvie en 1979.
1932.- Ramón Franco[12]
1885.- San Roque, continua així en els censos de 1895, 1910 i 1930.
1817.- Calle de San Roque
2025.23.- Sant Vicent (Carrer de Sant Vicent).
1990.- Sant Vicent, adaptació dels noms al valencià.
1940.- S. Vicente, segueix així a les llistes d'urbana de 1954, 1963 i 1972, i no canvie en 1979.
1932.- Salmerón (Nicolás Salmerón[13]).
1885.- San Vicente, continua així en els censos de 1895, 1910 i 1930.
1817.- encara no apareix en este padró.
2025.24.- Tiradors (Carrer dels Tiradors).
1990.- Tiradors, adaptació dels noms al valencià.
1885.- Tiradores, continua així fins a 1990.
1817.- Calle de la Muralla, no estic segur del tot que este carrer de 1817 se correspon a l'actual Tiradors.
2025.25.- Sant Tomàs (Carrer de Sant Tomàs).
1990.- Sant Tomàs, adaptació dels noms al valencià.
1940.- S. Tomás, segueix així a les relacions d'urbana de 1954, 1963 i 1972, i no canvie en 1979.
1932.- Capitán Sediles[14]
1930.- San Fernando, a la resta del carrer San Fernando li van canviar el nom a Julio Espinosa.
1895.- no apareix al cens de 1895 ni al de 1910, suposo que degueren incloure els seus veïns dins del carrer San Fernando.
1885.- Callejón de San Fernando, anomenat així per estar al costat del carrer San Fernando (actual carrer Nou).
1817.- encara no apareix en este padró.
----- Fins ací tots els carrers que apareixen al plànol de 1885 -----------------------
2025.26.- Sant Antoni (Carrer de Sant Antoni).
1990.- Sant Antoni, adaptació dels noms al valencià.
1940.- S. Antonio, continua així en les relacions d'urbana de 1954, 1963 i 1972, i no canvie en 1979. Este carrer no estava obert a la Raval. En 1941 l'Ajuntament gestiona la compra de vàries cases per poder connectar-lo amb el Raval de València.
1932.- A 14 Abril (Avenida 14 de Abril[15]).
1910.- San Antonio, continua així en el cens de 1930.
1895.- San Antonio, apareix al cens de 1895, però amb sols un veí.
2025.27.- Av. Constitució (Avinguda de la Constitució), també anomenada la Ravaleta.
1990.- Av. Constitució, adaptació dels noms al valencià.
1979.- A. Constitución 78
1942.- A. Liberación[24], aprovat el canvi de nom al ple del 5-4-1942, continua així en les relacions d'urbana de 1954, 1963 i 1972.
1940.- Extramuros
1932.- Emilio Castelar[16]
1910.- Extramuros, continua així en el cens de 1930.
1895.- Extramuros, no estic segur de si van incloure ací sols els veïns de l'actual av. Constitució, o van poder incloure algun més dels que vivien en llocs més apartats del centre de la vila.
2025.28.- P. Cervantes (Plaça de Cervantes).
1990.- P. Cervantes, adaptació dels noms al valencià, canvie de plaza a plaça.
1910.- P. Cervantes, continua així fins a 1990.
2025.29.- Moreria (Carrer de la Moreria).
1990.- Moreria, adaptació dels noms al valencià.
1940.- Morería, continua així en les relacions d'urbana de 1954, 1963 i 1972, i no canvie en 1979. L'any 1969 l'Ajuntament gestiona la compra de vàries cases per a tirar el portal i ampliar l'entrada al carrer.
1932.- Indalecio Prieto[17]
2025.30.- no existeix actualment, va quedar dins dels carrers Blasc d'Alagó i av. Catalunya.
1972.- no apareix a la relació d'urbana de 1972, entenc que van incloure les edificacions dins dels carrers veïns.
1940.- E. Arrabal (Esquina Arrabal), continua així en les relacions d'urbana de 1954 i 1963.
1932.- Jaca[18], racó en forma de L que estava situat al principi dels actuals Blasc d'Alagó i av. Catalunya.
2025.31.- Màrtirs (Carrer dels Màrtirs).
1990.- Màrtirs, adaptació dels noms al valencià.
1972.- Mártires, no canvie en 1979.
1954.- no apareix en les relacions d'urbana de 1954 ni 1963, estarà inclòs en algun carrer veí.
1940.- Mártires[25], no apareix en els censos anteriors, estae inclòs dins del carrer Campana.
2025.32.- Av. Catalunya (Avinguda de Catalunya).
1990.- Av. Catalunya, adaptació dels noms al valencià.
1972.- Av. Cataluña, aprovada la seua denominació en el ple d'agost de 1969.
1940.- G. Escolar (Grupo Escolar), continua així en les relacions d'urbana de 1954 i 1963.
2025.33.- Sant Miquel (Carrer de Sant Miquel).
1990.- Sant Miquel, adaptació dels noms al valencià.
1954.- S. Miguel, continua així en les relacions d'urbana de 1963 i 1972, i no canvie en 1979.
1940.- no apareix en este padró ni en censos anteriors, potser estava inclòs en algun carrer veí.
2025.34.- Sant Isidre (Carrer de Sant Isidre).
1990.- Sant Isidre, adaptació dels noms al valencià.
1954.- San Isidro, continua així en les relacions d'urbana de 1963 i 1972, i no canvie en 1979.
1940.- no apareix en este padró ni en censos anteriors.
2025.35.- Ramon Ràmia (Carrer de Ramon Ràmia).
1990.- Ramon Ràmia, adaptació dels noms al valencià.
1972.- Ramón Ramia[28], aprovada la seua denominació en el ple d'agost de 1969.
2025.36.- Tarragona (Carrer de Tarragona).
1990.- Tarragona, adaptació dels noms al valencià, canvie de calle a carrer.
1972.- Tarragona, aprovada la seua denominació en el ple d'agost de 1969.
2025.37.- Saragossa (Carrer de Saragossa).
1990.- Saragossa, adaptació dels noms al valencià.
1972.- Zaragoza, aprovada la seua denominació en el ple d'agost de 1969.
2025.38.- Veremes (Carrer de les Veremes).
1990.- Veremes, adaptació dels noms al valencià.
1972.- Vendimias, aprovada la seua denominació en el ple d'agost de 1969.
2025.39.- Terol (Carrer de Terol).
1990.- Terol, adaptació dels noms al valencià.
1972.- Teruel, aprovada la seua denominació en el ple d'agost de 1969. Abans dins del carrer Campana.
2025.40.- Travessa (Carrer de la Travessa).
1990.- Travessa, aprovada la seua denominació en el ple de setembre de 1990.
1972.- Tránsitos, aprovada la seua denominació en el ple d'agost de 1969. Apareix al plànol de 1961 com a Camino del Cementerio.
2025.41.- Blasc d'Alagó (Carrer de Balasc d'Alagó).
1990.- Blasc d'Alagó[32], aprovada la seua denominació en el ple de setembre de 1990.
1972.- Oeste, aprovada la seua denominació en el ple d'agost de 1969. En un inici també anomenat Esquina Arrabal (vore 2025.30).
2025.42.- Tres Cantons (Carrer dels Tres Cantons).
1990.- Tres Cantons, adaptació dels noms al valencià.
1972.- Tres Cantons, no apareix en les relacions d'urbana de 1954 ni 1963. Sí que l'he vist en un padró de 1965 com a Partida Tres Cantons, i també en 1966, quan se concedeix llicència per a instal·lar una gasolinera a la Partida Tres Cantons.
2025.43.- Doctors Sales (Carrer dels Doctors Sales).
1990.- Doctors Sales, adaptació dels noms al valencià.
1973.- Doctores Sales[27], aprovada la seua denominació en el ple de juliol de 1973.
2025.44.- Jaume I (Carrer de Jaume I).
1990.- Jaume I[33], aprovada la seua denominació en el ple de setembre de 1990.
1979.- En Proyecto, a l'acta del ple del 8-6-1979 podem llegir "[...] urbanización del tramo abierto entre Avda. Liberación y calle San Miguel [...]".
2025.45.- Semanero (Carrer del Setmanero).
1990.- Semanero, apareix en la relació de carrers canviats al valencià. També apareix en alguns llocs com a Grupo Semanero.
1985.- se va urbanitzar entre els anys 1984-86 aproximadament. No apareix a la relació d'urbana de 1988, encara que potser ja hi havia alguna construcció.
2025.46.- Alacant (Carrer d'Alacant).
1995.- Alacant, aprovada la seua denominació en el ple de setembre de 1995.
2025.47.- Bolcador (Carrer del Bolcador).
2000.- Bolcador, aprovada la seua denominació en el ple de març de 2000. Abans dins del carrer Terol.
2025.48.- Francesc Esteve (Carrer d'en Francesc Esteve i Gálvez).
2000.- Francesc Esteve[29], aprovada la seua denominació en el ple de juny de 2000.
2025.49.- Lluís Lúcia (Carrer d'en Lluís Lúcia i Lúcia).
2000.- Lluís Lúcia[30], aprovada la seua denominació en el ple de juny de 2000.
2025.50.- Maestrat (Carrer del Maestrat).
2000.- Maestrat, aprovada la seua denominació en el ple de juny de 2000, abans d'este any estava inclòs dins de l'av. Constitució.
2025.51.- Font de Company (Carrer de la Font de Company).
1990.- Font de Company, apareix en la relació de carrers canviats al valencià.
1961.- al plànol de 1961 apareix com a Bajada a la Fuente, però no apareix en les relacions d'urbana de 1963 i 1972. En la relació d'urbana de 1988 apareix com a Pd. Fuente Company.
2025.52.- Hort de la Font (Carrer de l'Hort de la Font).
2016.- Hort de la Font, s'urbanitza l'any 2016, i s'aprova la seua denominació en el ple de desembre de 2021.
2025.53.- Camí Nou, tot i que no és pròpiament un carrer, he considerat afegir-lo, ja que apareix a la relació d'urbana de 1988 com Cm Nuevo. Al Tossal Gros n. 196, any 2021, pàg.32, en un article de Javi Bueso diu: "[...] la construcció del camí nou, o també anomenat camí de la roca tallà, que abans era un camí de ferradura, i durant la II República es va fer un camí nou [...]".
2025.54.- Enric Valor (Carrer d'Enric Valor[31]), no existeix com a carrer. Tot i que es va aprovar la seua denominació en el ple de juny de 2000, després no es va aplicar este nom a cap carrer. Però sí que està en una llista de carrers que es pot consultar a la web de l'INE.
----------------------------
Fins ací, la relació de tots els carrers actuals. L'urbanisme sempre està en constant evolució, i per tant els carrers de les Coves continuaran creixent i canviant amb el pas del temps.
Abans d'acabar, voldria agrair a l'actual alcaldessa Irma Povedano, a l'anterior Mònica Nos, i a l'anterior Jacobo Salvador, les facilitats rebudes per a consultar l'Arxiu Històric Municipal en diverses ocasions.
I també agrair, molt especialment, a Juan Albert i Cinta Moliner, per la seua bona disposició i ajuda que sempre m'han donat. Sense ells este article, i alguns altres, hagueren estat molt més difícils de fer.
NOTES:
-- Noms de la dictadura de Primo de Rivera
[01] Alfonso XIII (1886-1941) rei d'Espanya, 1902-1931. Tot i que he afegit este canvi dins del període de la dictadura de Primo de Rivera, potser es va fer els primers mesos de 1930, quan havia dimitit Miguel Primo de Rivera i havia deixat més poder al rei.
[02] Miguel Traver Ripollés (?-1917) va ser alcalde de les Coves els primers anys del segle XX. Va fer una bona gestió segons uns, i per això li van posar el nom a un carrer, però per uns altres no va ser ni molt menys així, i per això li van traure el nom al carrer. Eugeni Díaz Manteca, al seu llibre "Les Coves de Vinromà, una vila del Maestrat històric" (pàg. 208-210), explica amb més detall esta polèmica.
[03] Julio Espinosa Ripollés (1894-1922) va nàixer a les Coves i ere militar. Vicent Rocher parle d'ell a la pàgina 144 del seu llibre "Les Coves en blanc i negre". Comenta que hi ha dos versions sobre qui ere el Julio Espinosa del nom del carrer. Segons César Pallarés, Julio ere un republicà destacat exiliat en finalitzar el conflicte. L'altra versió la done Fernando Nos i Lozar Espinosa, que diuen que Julio ere germà de l'auelo de Lozar i que va morir possiblement a la guerra del Rif. Jo me decanto clarament per esta segona versió, pel següent motiu: al revisar els censos he vist que el nom del carrer el van posar entre 1923 i 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, per tant no pot ser que li posaren el nom d'un republicà destacat.
-- Noms de la República
[04] Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909) va ser un pedagog anarquista i lliurepensador. Va ser afusellat a Montjuïc acusat d'haver sigut partidari i principal instigador de la revolta coneguda com a Setmana Tràgica.
[05] Vicente Blasco Ibáñez (1867-1928) escriptor, periodista i polític. Militant del Partit Republicà des de la seua joventut, va fundar el diari "El Pueblo" a València; va ser en diverses ocasions diputat a les Corts espanyoles.
[06] Marcelino Domingo Sanjuán (1884-1939) escriptor i polític. De 1931 al 1936 va ser diputat a les Corts, ministre d'Instrucció Pública i ministre d'Agricultura en diversos governs de la Segona República.
[07] Álvaro de Albornoz Liminiana (1879-1954) escriptor, advocat i polític. Va ser membre del Comitè Revolucionari en 1930, i diputat a les Corts en vàries legislatures de la Segona República.
[08] Fermín Galán Rodríguez (1899-1930) militar. Ferit a la guerra del Rif, empresonat per anar contra Primo de Rivera, i uns dels capitans que van liderar la insurrecció de Jaca de 1930. Va ser executat just després de la revolta fallida.
[09] Ángel García Hernández (1900-1930) militar. Va encapçalar l'intent insurreccional republicà conegut com a insurrecció de Jaca, juntament amb Fermín Galán. Va ser executat just després de la revolta fallida.
[10] Niceto Alcalá-Zamora Torres (1877-1949) advocat i polític. Va ser el primer president de la Segona República, 1931-1936. Havia estat també ministre en el govern constitucional anterior a Primo de Rivera.
[11] Manuel Azaña Díaz (1880-1940) advocat, escriptor i polític. Va substituir a Alcalá-Zamora com a president de la Segona República. Està considerat com un orador destacat entre els polítics del seu temps.
[12] Ramón Franco Bahamonde (1896-1938) aviador militar. Va ser empresonat vàries vegades per enfrontaments amb Primo de Rivera. La República li va rehabilitar els seus càrrecs. Ere germà de Francisco Franco.
[13] Nicolás Salmerón Alonso (1838-1908) escriptor, filòsof i polític. Va ser el tercer president de la Primera República en 1873.
[14] Salvador Sediles Moreno (1897-1936) militar i polític. Era uns dels capitans de la insurrecció de Jaca de 1930. Va eludir la condemna a mort escapant a França, i va tornar a Espanya amb la Segona República.
[15] Avenida 14 de Abril, data de proclamació de la Segona República (14-abril-1931).
[16] Emilio Castelar Ripoll (1832-1899) escriptor i polític. Va participar en la Revolució de 1868 que va destronar Isabel II. Anys després va ser el quart i últim president de la Primera República en 1873.
[17] Indalecio Prieto Tuero (1883-1962) polític. Ministre de varis governs durant la Segona República, d'Hisenda en 1931, d'Obres Públiques en 1932, de Marina i Aire en 1936, de Defensa en 1937.
[18] Jaca, no acabava d'entendre per què li havien posat el nom d'esta ciutat a un carrer a les Coves, fins que he vist que altres tres carrers estaen dedicats als capitans que van protagonitzar en 1930 l'anomenada "Insurrecció de Jaca", que va ser un alçament militar fallit de la guarnició de Jaca, amb la intenció de proclamar la república.
-- Noms del Franquisme
[19] José Antonio Primo de Rivera (1903-1936) polític. Va ser el fundador de Falange. El van empresonar mesos abans del colp d'estat del 36 per rebel·lió contra la República, i va ser afusellat en 1936. No confondre'l amb son pare, Miguel, que va protagonitzar l'anomenada dictadura de Primo de Rivera entre 1923-1930.
[20] Antonio Aranda Mata (1888-1979) militar. Va participar en les campanyes del Marroc de principis de segle. En la guerra civil, va ser un dels generals destacats de Franco. Anys més tard va ser acusat de conspirar contra el règim.
[21] Francisco Franco Bahamonde (1892-1975) militar i polític. Va liderar el colp d'estat del 36 junt amb Sanjurjo i Mola, seguit de tres anys de guerra civil. Cap d'Estat durant tots els anys de la seua dictadura.
[22] Emilio Mola Vidal (1887-1937) militar. Un dels tres principals líders del colp d'estat del 36, la seua mort en accident aeri, junt amb la mort de Sanjurjo un temps abans, va facilitar el lideratge de Franco.
[23] José Calvo Sotelo (1893-1936) advocat i polític. Va ser ministre d'Hisenda en la dictadura de Primo de Rivera. Va ser assassinat en 1936, pocs dies abans del colp d'estat.
[24] Avenida Liberación, el terme "liberación" l'utilitzaven els franquistes per a descriure la victòria sobre el bàndol republicà.
[25] Mártires, el terme l'utilitzaven els franquistes per a honrar a les persones considerades afins mortes durant el conflicte. En aplegar la democràcia no es va canviar el nom, possiblement perquè un màrtir ho pot ser independentment de la seua afinitat política.
-- Noms de la Democràcia
[26] Miquel Marcel·lí Boix Moliner (1646-1722) metge. Naix a les Coves, fill dels Moliner de la Casa de les Senyoretes. Va ser catedràtic de medicina a la Universitat d'Alcalà, fundador de l'Acadèmia de Sevilla i metge honorari de cambra de Felip V.
[27] Doctores Sales. Es tracte dels germans Ramón i Miguel Sales Vázquez, els dos eren metges a Barcelona, i eren descendents de les Coves, on venien molt sovint a passar les vacances. Sempre disposats a ajudar als seus veïns, l'Ajuntament els va dedicar un carrer l'any 1973.
[28] Ramón Ramia Querol (1896-1984) mestre. Va nàixer a Ortells. En 1918 va obtindre plaça a les Coves, on va estar de mestre fins a 1930. Molt volgut i recordat pels seus alumnes. "Don Ramón és avui dia un espèrit viu, en els seus alumnes sobretot, un home que va saber aplicar una determinada pedagogia que ha fet que molts dels seus deixebles siguen coneguts pel fet d'haver-ho sigut", estes paraules són de l'article de Vicent Rocher titulat "Don Ramón" (Tossal Gros n. 5 i 6, any 1989).
[29] Francesc Esteve i Gálvez (1907-2001) arqueòleg i professor. Va nàixer a Castelló. Catedràtic de Geografia i Història de l'Institut de Castelló, conservador del Museu de Belles Arts de la Diputació de Castelló, professor als instituts de Tortosa i Amposta. Va recopilar gran quantitat de ceràmica i peces etnològiques al llarg de la seua vida, i les va donar al Museu de Belles Arts de Castelló.
[30] Lluís Lúcia i Lúcia (1888-1943) periodista i polític. Va nàixer a les Coves, on estava el seu pare de notari. Va ser un dels fundadors de la Dreta Regional Valenciana en 1930, dirigent de la CEDA, i ministre de Comunicacions del govern de la República en 1935. El seu net Lluís Aguiló Lúcia va escriure sobre ell al Tossal Gros n. 75, any 2001.
[31] Enric Valor i Vives (1911-2000) escriptor, un dels més grans en llengua valenciana. Va rebre infinitat de premis de diverses institucions: el Premi de les Lletres Valencianes (1985), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993), entre d'altres.
[32] Blasc d'Alagó (segle XII-1240) noble aragonès, dels més importants del regnat de Jaume I. Va ser senyor de les Coves de Vinromà, Culla i Morella, entre altres.
[33] Jaume I (1208-1276) rei de la Corono d'Aragó, que va conquerir i fundar el Regne de València. A la seua crònica titulada "Llibre dels fets", apareix les Coves: "[...] feyen cavalcades e guanyam Castelló de Burriana e Burriol e les Coves de Avinromà e Alcalatèn e Vilafamés [...]".
[34] Pinet, poble francès, de la regió d'Occitània, agermanat amb les Coves des de l'any 2004.
Autor: Juanjo Sales
Si algú vol més dades o aclariments addicionals,
o vol aportar més informació, el meu correu electrònic és
juanjosales@gmail.com∧