Els Garcia de la Belluga a les Coves
(publicat revista Tossal Gros n.197 any 2021)
La Belluga és un mas del municipi d'Ares, situat a la part est del terme, i està envoltat d'un entorn natural digne de visitar. Baix del mas està el Barranc de l'Empriu amb una font i un ullal d'aigua que permetia que el mas tingués dos molins fariners. Pensareu que està un poc lluny de les Coves, però té molta relació en una branca del cognom Garcia del nostre poble que vaig a explicar-vos.
L'any 1787 al mes de maig, després de la mort de Pascual Garcia, la seua viuda Josefa Gil i els seus fills fan un inventari de bens de l'herència. El fan davant del notari d'Ares Francisco Roca (AHNM) i comença així: "En la cassa de la macia titulada de la Belluga termino de la villa de Ares del Maestre en la que viviendo habitava el difunto Pasqual Garcia labrador y vecino que fue de la misma [...]". Diu també que Pascual en el seu testament va millorar al seu fill José Garcia, i en la relació de bens hi ha 3 masos (Belluga, Torre Picó i Bellmunt), 10 bous, 5 vaques, 3 terneres, 5 matxos, 3 egües, 4 burros, 4 truges, 15 porcellets, 21 porcastres, 235 ovelles, 18 cafissos de blat, 6 cafissos de farina, i tot lo necessari per a la casa (cadires, taules, olles...). En aquells temps, millorar a un fill en el testament era fer-li més part de l'herència que a la resta de fills. El fill millorat solia ser qui es quedava en el mas, o en una part principal d'ell, ja que ho tenia més fàcil al tenir una major part de bens, i compensava a la resta de germans amb diners o una part de terres.
Uns anys després, en 1809, José Garcia fa testament davant del mateix notari: "[...] yo Jose Garcia hijo de Pascual y de Josefa Gil consortes ya difuntos natural y vecino de la presente villa de Ares del Maestre, habitante en la Casa Macia dicha de la Belluga: Estando gravemente enfermo en cama [...]". Diu que es casat en Inés Sales i tenen per fills a "[...] Jose Mateo, Pascual, Joaquin, Madalena y Teresa Garcia mis cinco hijos [...]", millore a Pascual, i diu que els fills actualment són tots de menor edat.
Pareix que José va curar-se, ja que en 1812 demana permís per a fer una capella al mas, i al document fet al mateix notari que abans podem llegir: "[...] Que el otorgante habita con su familia y criados en la Macia de la Belluga distante dos horas largas de esta villa por cuyo motivo su dilatada y numerosa familia se queda la mayor parte del año sin poder hoyr misa, principalmente en los tiempos de recoleccion de frutos y en lo riguroso del hivierno por causa de las muchas aguas, nieves [...] a fin de que le conseda lisencia para hacer en dicha casa macia una Capilla publica con puerta a la calle y otra privada a la casa para por ella entrar en los tiempos de aguas y nieves y rezar el rosario en ella con su familia y domesticos por las noches, sin necesidad de habrir la puerta publica, pues con motivo de haver bastantes Religiosos despatriados por las ocurrencias presentes, le hes muy facil lograr uno que le diga misa todos los dias festivos, y haun no festivos, y que el Religioso logre subsistencia por dho medio y la familia del otorgante el Consuelo de poder hohir misa, y el mismo podran lograr otros masoveros de aquellas himediaciones [...]". Li van donar permís i es va obligar ell i els seus hereus a fer dita capella i mantenir-la. En la foto adjunta es pot vore prou ben conservada la seua porta d'entrada al lateral del mas.
Gràcies a la recuperació de José, el mas de la Belluga va poder tindre una capella pròpia, i a més, José i Inés van tindre un altre fill, Miguel Garcia Sales. Aquest va casar en Josefa Boix Segarra d'Albocàsser, i els seus descendents van ser coneguts en Albocàsser amb el sobrenom de "Bellugues". En el baptisme d'un fill en 1850 diu que Miguel era "azucarero" i vivia al carrer Major d'Albocàsser (APA). Entenc que lo de sucrer era forner, confiter, o semblant.
Anys després un net de Miguel i Josefa anomenat José Garcia Melià (naix a Albocàsser en 1869) va casar ací a les Coves en Úrsula Girona Rocher (més informació sobre Úrsula en "El cognom Rocher a les Coves", Tossal Gros n.148, p.48-50), i va introduir la nissaga dels Bellugues al nostre poble. José i Úrsula van tindre a José Garcia Girona (pare de Pepe "Belluga", i agüelo d'Alejandro Saura), Agustín Garcia Girona (pare d'Agustín el metge), i Úrsula Garcia Girona (mare de Rosa Fabregat la de "Villa Úrsula" del carrer Sant Antoni).
Per altre costat, Pascual Garcia Melià, germà de l'anterior (naix a Albocàsser en 1871), ere agüelo de Juan Ferrando Garcia (Juan de la Tenda Nova, pare de Vicentica i María Jesús, més informació en "75 anys amb vosaltres", Tossal Gros n.158, p.30-31), Amparo Ferrando Garcia (no va tindre fills), Carmen Ferrando Garcia (mare de Carmen i Sara), i José Ferrando Garcia (pare d'Amparín dona de José Julián).
Els germans Garcia Melià eren molts més, però van morir alguns de xiquets. Per no embolicar-vos en tants noms, podeu consultar l'esquema genealògic adjunt on es pot seguir millor les línies.
Com veieu, aquells Garcia llunyans en el temps i en l'espai, aquells del segle XVIII del terme d'Ares, estan d'alguna forma també ací i ara. Cal dir que el cognom és molt comú, i altres rames de Garcia han estat i estan a les Coves, sense tindre cap relació genealògica directa en estos de la Belluga (al menys que jo sàpiga).
Arxius consultats:
AHNM.- Arxiu Històric Notarial de Morella;
APA.- Arxiu Parroquial d'Albocàsser;
Fonts orals per als nom més recents;