El Mas de Manolito
(publicat revista Tossal Gros n.195 any 2021)
Al costat de la Valltorta, entre el Trullet i el Mas de Ramona, està el Mas de Manolito. El seu nom el deu a Manuel Sales Soligó, que va ser qui el va fer entre 1880 i 1890 aproximadament. Ell era d’Albocàsser, va nàixer en 1860, fill de Marcelino Sales Monfort i Primitiva Soligó Andreu. Les terres on van fer el mas eren de la seua dona, Dolores Barreda Puig, que ere del Mas de la Costereta al terme de Catí, filla de Vicente Barreda Llopis i Escolàstica Puig Puig.
En el següent document es pot vore els detalls de la dot del matrimoni dels pares de Dolores.
AMSM, notari Joaquin Garcia, any 1836, full 029b. Declaració de dot del matrimoni de Vicente Barreda i Escolàstica Puig.
"[...] Vicente Barreda y Vicenta Llopis consortes y su hijo Vicente Barreda menor habitantes en la Masia de la Costereta termino de la villa de Catí vecinos de la misma de una parte, y de la otra Agustin Puig y su hija Escolastica Puig vecinos de Tirig, precedida la licencia marital dixeron: Que cosa de un mes hace los citados Vicente Barreda menor i Escolastica Puig, sus hijos, contrajeron matrimonio [...] Primeramente fue tratado y convenido entre dichas partes de que los nombrados consortes Vicente Barreda y Vicenta Llopis consortes hayan de tener en su casa Masia y compañia a los nuevos consortes su hijo Vicente y nuera Escolastica Puig, alimentandoles a ellos y sus hijos a los que tuvieren de todo lo necesario a uso y costumbre de la casa, pagandoles el medico, cirujano y aboticario, dexandoles cobrar y aumentar para si los productos de treinta cabezas de ganado que apacentaran en las tierras de la masia; y tambien lo que les produxere el dote de la espresada Escolastica [...] Otrosi fue convenido entre ambas partes de que el Agustin Puig huviere de ofrecer y dar como en virtud de este capitulo da a su hija Escolastica a cuenta de su legitima ciento quarenta libras valencianas [...]".
Ignoro per quin motiu la família Barreda Llopis del terme de Catí va comprar terres ací al terme de les Coves. Tampoc no sé en quina data les van comprar, encara que hi ha uns documents que ens poden donar una idea. En uns índexs notarials, en el mes de març de l’any 1872, hi ha unes entrades que diuen:
ARV, índex notarial, any 1872, notari Salvador Astor. Varies vendes.
"n.44 Cuevas Doña Julia Morí de Valencia a Fernando Barreda Llopis, venta de una heredad en este termino"
"n.45 Cuevas Doña Julia Morí de Valencia a Vicente Montañés Villaplana, convenio con promesa de vender una finca en este termino"
"n.46 Cuevas Doña Julia Morí de Valencia a Miguel Albert Pastor, Francisca Albert Pastor, Pablo Boix Castell, Clara Albert Pastor, Damaso Albert Selma, convenio con promesa de vender una finca en este termino"
Al tractar-se sols d’uns índexs no hi ha més informació. El comprador de la venda n.44, Fernando Barreda Llopis, és germà de Vicente Barreda, per tant podria tractar-se de les terres on després farien el Mas de Manolito. El de la venda n.45, Vicente Montañés Villaplana, és avantpassat dels que posteriorment i fins al dia d'avui tenen unes parcel·les de terra prop del Mas de Manolito, i són descendents del Mas del Fus. I els germans Albert Pastor de la venda n.46 eren del Trullet, mas veí, i degueren ampliar les seues propietats. Posteriorment, en uns altres índexs notarials, en este cas d'un arxiu de Castelló (AHPC), en 1876 apareix la venda de terres al terme de les Coves feta per Fernando Barreda Llopis a Vicente Barreda Llopis; en 1885 venda de terres de Miguel Albert Pastor a Antonio Moliner Sales; i en 1891 la venda de Vicente Barreda Llopis a Manuel Sales Soligó. Totes estes terres podrien formar el que s'anomenava el Camp de Morella. Este topònim, del que no sé el seu origen, apareix en diversos documents per a anomenar la porció de terra situada baix del Trullet i voltants del Mas de Manolito.
Al cens de 1895 (AHDC) ja apareix Manuel Sales Soligó de 35 anys, encara que al nom del mas li diu Mosquera (suposo que per la recent creació del mas encara no tenia un nom establert i van posar Mosquera per la zona on està). En posteriors cens de 1905, 1910 i 1920 diu C. Morella (Camp de Morella), al 1925 i 1932 ja indica M. Manolito. Uns anys després de fer-se la casa, Manuel va ampliar el mas i va fer-se també un molí d'oli.
Manuel Sales i Dolores Barreda van tindre varis fills (mireu també l'esquema genealògic adjunt):
- Pablo va casar en Vicenta Moliner Martí de la Mosquera, eren els meus rebesauelos, van tindre a Basilisa, Manuel, i Carmen Sales Moliner.
- Dolores va casar en Antonio Sales Sales del Mas del Tonto, van tindre a Dolores i Benjamín Sales Sales.
- Vicenta va casar en Vicente Moliner Moliner de les Coves i descendent de la Mosquera, van tindre a Herminia i Vicenta Moliner Sales.
- Marcelino, Manuel i Benjamín, van morir els tres de joves.
Tota esta família fills del Mas de Manolito compartien una curiositat, sabien fer una medicina que curava o millorava molt la icterícia, l’anomenada medicina o aigua de l’aliacrà. La icterícia es caracteritza pel color groc de la pell produït principalment per infermetats hepàtiques o biliars.
Benjamí Barberà en un article titulat "Les Fonts del Mas de Manolito" (Tossal Gros n.82 p.52) escriu: "[...] Aquest mas el va bastir Manuel Sales Soligó, era d'Albocàsser i es va casar amb Dolores Barreda, del mas de la Costereta del terme de Catí. Són informacions facilitades per seu nét José Manuel Sales Moliner, conegut per Manuel del mas d'En Ramona. Cal dir, encara que no té res a veure amb les fonts, que la fòrmula de la famosa medecina de "l'aliacrà" va arribar al mas de Manolito de la mà del pare de Dolores Barreda.[...]".
L'escrit de Benjamí coincideix amb la tradició oral que m'ha arribat a mi. Pel que recordo de les contalles de la meua rebesauela Centa, tota la família sabia fer la medicina, però una de les germanes, Vicenta Sales Barreda, va morir en 1924. Les seues filles Herminia i Vicenta eren unes xiquetes de 8 o 9 anys quan es van quedar sense mare. Així que en els anys posteriors van pensar que fore la família de les xiquetes les que feren la medicina, ja que s'havien quedat orfes de mare.
Tot i que van deixar que foren estes joves, Herminia i Vicenta, que s'havien quedat sense mare les que la feren principalment, també altres descendents l'han feta esporàdicament. Dels fills de Pablo, Basilisa i Carmen no la sabien fer, i Manuel sí. I dels fills de Dolores, Benjamín no la feia i Dolores sí. Actualment Vicente Muñoz Moliner (Donís) fill d'Herminia, segueix fent la medicina per a la gent que li demana. Espero que la pugue fer per molts anys més, i que algun dia els seus descendents segueixen amb la tradició.
Carles Mir Pegueroles, en el seu magnífic llibre "Plantes i remeis: de la terra al rebost", fa un recull prou complert dels usos tradicionals de les plantes a les Coves de Vinromà. En la pàgina 296 indica una recepta per a l'aigua de l'aliacrà. Ignoro si és la recepta correcta o no. Per lo poc que jo sé, crec que la correcta és prou més elaborada que aquesta, però no estic segur. Carles me va dir que la persona que li havia passat la recepta no era descendent del Mas de Manolito, però si tenia avantpassats que eren familiars d'ells.
Com a nota curiosa, el diari Sport en l'edició del 28/11/2020 escriu: "Cuando el Barça buscó agua milagrosa en Castellón para curar a Maradona - El club desplazó al chófer de Núñez en busca de un brebaje que preparaba una mujer en Les Coves de Vinromà", podeu llegir tota la noticia en este enllaç: https://www.sport.es/es/noticias/barca/maradona-8226027 ; i una noticia semblant també en este altre enllaç: https://www.elperiodicomediterraneo.com/castello/2020/11/28/agua-milagrosa-castellon-pudo-curar-40665514.html
El Mas de Manolito actualment, i ja des de fa molts anys, està deshabitat, tots els seus descendents van marxar cap altres llocs. Però tant les cases com la majoria de les terres segueixen sent de descendents del mas.
A continuació s'inclou un xicotet arbre genealògic on es pot vore la relació de fills de la família.
Arxius consultats:
AHPC.- Arxiu Històric Provincial de Castelló;
AHDC.- Arxiu de la Diputació de Castelló;
ARV.- Arxiu del Regne de València;
AMSM.- Arxiu Municipal de Sant Mateu;
AMCV.- Arxiu Municipal de les Coves de Vinromà;
i diverses fonts orals.