El cognom Villaplana a les Coves,
i la seua relació amb l'origen de l'Ermita de Sant Joan Nepomucé
(adaptació a text del treball exposat a les XXIII Jornades Culturals de la Plana de l'Arc,
celebrades a les Coves de Vinromà en octubre de 2018)
Al no conservar-se pràcticament res de l’arxiu municipal de les Coves de Vinromà d’abans de la guerra, qualsevol recerca genealògica o històrica relacionada en este poble és prou difícil de fer. Tot i això, amb paciència, es poden anar trobant coses. Les dades que ara vos mostraré són fruit de la meua odissea per diferents arxius històrics[1], i també d’algunes fonts orals.
A l’Arxiu Històric de la Diputació de Castelló es conserven uns llibres de la Serratella, i entre ells hi ha un que tracte de l’ermita[2]. En este llibre podem llegir que a l’abril de 1759 es van iniciar les obres de l'Ermita de Sant Joan Nepomucé, al terme de la Serratella. El seu principal promotor va ser mossèn Carlos Villaplana, fill del Mas de la Calçada, i vicari en aquell moment de la parròquia de la Serratella. Anem a vore com està relacionat este origen de l’ermita amb el cognom Villaplana[3] de les Coves.
El primer dubte podria ser si és Villaplana o Vilaplana. Possiblement el seu origen va ser Vilaplana, i la imposició del castellà a principis del segle XVIII el va fer canviar en alguns llocs a Villaplana, i en altres va conservar la seua forma original. En la imatge 2 podem vore tres formes del segle XVII en una L, i com canvia a dos LL en el següent segle. En la imatge 3 es pot observar la distribució actual de les dos formes del cognom segons l’INE de l’any 2017.
Ací a les Coves, la forma actual del cognom és Villaplana. Tot i ser un cognom poc nombrós ací al poble, cal destacar que solen ser prou actius. La prova la tenim prop, Silvia Villaplana va ser regidora en l’anterior legislatura, Joan Villaplana és l’actual regidor de cultura, i Laura Villaplana és la presidenta de l’Associació Tossal Gros, i una de les principals responsables de que avui estiguem ací celebrant estes jornades.
En un cens electoral de 1895[4] apareixen 3 Villaplana a les Coves. Mariano Villaplana Monfort, Manuel Villaplana Monfort, i Pedro Villaplana Carbó. Manuel i Mariano van baixar de la Serratella, i eren més germans[5], entre ells un anomenat Bautista. Pedro va nàixer en Albocàsser[6] i es va casar al Mas del Coixo de les Coves. Tenia més germans, entre ells a un anomenat Francisco[7]. Tal com podem vore en l’esquema següent, tots ells són els avantpassats dels Villaplana actuals de les Coves.
1. Manuel Villaplana Monfort = Tomasa Beltran Martí
1.1. Vicenta Villaplana Beltran = Tomàs Ebrí Sales
1.1.1. Vicenta Ebrí Villaplana = Bautista Villalonga
1.1.1.1. Rosendo Villalonga Ebrí
1.1.1.2. Juan Villalonga Ebrí
1.1.1.3. Vicente Villalonga Ebrí
1.1.1.4. Josefa Villalonga Ebrí
2. Mariano Villaplana Monfort = Vicenta Salvador Vaquer
2.1. Bautista Villaplana Salvador = M.Francisca Albert Ferrer
2.1.1. Francisco Villaplana Albert = Teresa Barberà Escoí
2.1.1.1. Francisca Villaplana Barberà = Rogelio Nos Muñoz
2.1.2. Bautista Villaplana Albert = Adoración Villalonga Villalonga
2.1.2.1. Joan Villaplana Villalonga = Carmen Muñoz Ripollés
2.2. Vicente Villaplana Salvador = Francisca Albella Llopís
2.2.1. Vicente Villaplana Albella = Rosa Sales Granell
2.2.1.1. Vicente Villaplana Sales = M.Dolores Sifre Miralles
3. Bautista Villaplana Monfort = Maria Vidal Villalonga
3.1. Manuel Villaplana Vidal = Rosa Valls Bort
3.2. Antonia Villaplana Vidal = Jaime Barreda Melià
3.2.1. Cipriano, i J.Bta Barreda Villaplana = Vicenta Pauner Pastor
3.2.1.1. J.Miguel Barreda Pauner
3.2.1.2. Vicenta Barreda Pauner = Francisco Casas Cucala
3.2.2. Jaime, Josefa, Purificación, Rosa, i Antonia Barreda Villaplana
4. Pedro Villaplana Carbó = Maria Ferrando Escuder
4.1. José Villaplana Ferrando = Rosa Vidal Villalonga
4.1.1. José Villaplana Vidal = Francisca Valls Villaplana
4.1.1.1. Amparo Villaplana Valls
4.1.1.2. Consuelo Villaplana Valls
4.1.2. M.Rosa Villaplana Vidal = Benjamín Barberà Ferrando
4.1.2.1. Daniel Barberà Villaplana
4.1.2.2. German Barberà Villaplana
4.1.2.3. Maria Barberà Villaplana
4.1.2.4. Adoración Barberà Villaplana
4.1.2.5. Anita Barberà Villaplana
5. Francisco Villaplana Carbó = Luisa Sales Montañés
5.1. Gaspar Villaplana Sales = Josefa Bort Peraire
5.1.1. Benjamin Villaplana Bort = Loreto Esteller Puig
5.1.1.1. Liber Villaplana Esteller
5.1.1.2. Rafa Villaplana Esteller
5.1.1.3. Tico Villaplana Esteller
5.1.2. Daniel, Gaspar, i Carmen Villaplana Bort
Identificats ja estos 5 avantpassats dels Villaplana covarxins, anem a vore de qui eren fills i nets. En el següent esquema podem vore l’origen comú de les famílies. El matrimoni format per José Villaplana Segarra i Rosa Forés, que van casar en 1766[8]:
1. José Vilaplana Segarra = Rosa Forés
1.1. José Villaplana Forés = Rufina Albert Ferrando
1.1.1. José Villaplana Albert = Felicia Monfort Ferrando
1.1.1.1. Manuel Villaplana Monfort = Tomasa Beltran Martí
1.1.1.2. Mariano Villaplana Monfort = Vicenta Salvador Vaquer
1.1.1.3. Bautista Villaplana Monfort = Maria Vidal Villalonga
1.2. Pedro Villaplana Forés = Maria Albalat Ibañez
1.2.1. José Villaplana Albalat = Antonia Carbó Sales
1.2.1.1. Pedro Villaplana Carbó = Maria Ferrando Escuder
1.2.1.2. Francisco Villaplana Carbó = Luisa Sales Montañés
Aplegats a este punt, passem a la segona part, per a vore quina relació hi ha entre estos Villaplana i l’Ermita de Sant Joan Nepomucé. En el llibre que hem mencionat abans[9], ja en el seu títol ens diu que el mas i ermita eren propietat de mossèn Carlos Villaplana, natural del Mas de la Calçada.
Este mas, com es pot vore en la imatge 4, està prop de l’ermita, actualment és terme d’Albocàsser, però al segle XVIII ere terme de la Serratella. Al mateix llibre podem llegir moltes coses interessants sobre el llinatge dels Villaplana, i sobre l’ermita de Sant Joan. Sobre la meitat del segle XVIII hi va haver un plet de l’administrador del real infant contra la vila de la Serratella, per els drets de primícia i herbes. Mossèn Carlos Villaplana, que ere rector de la Serratella, va aconsellar a la vila i veïns que posaren a San Joan Nepomucé en 4 llocs de la vila per a defensa dels seus drets. Diu que va triar este sant perquè es va trobar una estampeta quan estudiava filosofia en València, i sempre li va tindre devoció. La meua teoria és que el va triar per ser un símbol de rebel·lió contra el rei, ja que Joan Nepomucé, o Joan de Nepomuk, va ser canonge de la catedral de Praga al segle XIV, i va preferir morir sent fidel als seus principis, abans que obeir al rei. El va fer matar Venceslau IV, rei de Bohèmia. Continua dient el llibre que el sant els va proveir, i la vila es va poder quedar amb tots els seus drets antics.
Llavors va coincidir també que el Mas de la Calçada estava endeutat i apunt de perdre’s, diu que per la mala administració del seu germà Joseph. En 1758 va invocar a Sant Joan per a remeiar la situació. Va buscar un lloc en el mas per a posar al sant, però no li va agradar cap, i diu textualment: "... subio a lo mas alto del pedregal del Castellaret de la Talayola, y determino poner alli al santo, pero como era heredad del mas del rogs vio a rafael selma dueño, que estava alli cerca y le comunico su intencion y que le vendiese el dicho Castellaret..."[10].
En setembre de 1758 Mn. Carlos Villaplana va comprar la terra. En abril de 1759 comencen les obres de la caseta que ara es l’ermita, la teulada ere de terrat perquè no podien comprar teules. Tenia 21 pams de llarga i 15 d’ample. Al juliol 1759 es pose la imatge de Sant Joan, que ere de 3 pams, de fusta de pi i noguera, i sols tenia treballades el cap i les mans, i es va vestir de robes molt pobres. Per a il·luminar-la li van posar un ciri dins d’una pedra forada que es van trobar per les rodalies. En novembre 1760 comencen una renovació de l’ermita, que va durar fins a 1770.
Ademés de parlar de Sant Joan, el llibre ens done informació clau dels Villaplana. Podem llegir textualment: "...la masia de calsada esta constituida en el termino de esta villa de la serratella a media ora de la villa a la parte del sierso, confina en el termino de albocaser, la poseen los villaplanes desde immemorial, en el año 1582 la poseia Juan Villaplana segun el auto de reconocimiento de las tancadas de este termino, que autorizó Juan Lorenzo Gali noto. de albocacer a 26 de março de 1582 este juan era hijo de juan mayor y tuvo en hijo a joseph villaplana, y este tuvo en hijo a Pedro, y este tuvo en hijo a Antonio, y este tuvo en hijos a Vicente, Joseph, Pascual, Carlos, paula, y antonio, y al presente la posee carlos vicario de la serratella..."[11].
Seguint consultant el llibre podem trobar més dades dels Villaplana. Entre altres mos diu que Joseph va casar de primeres en Melchora Segarra i eren els pares de José Villaplana Segarra, el recordeu? L’hem vist abans en el segon esquema, era casat en Rosa Forés i és l’avantpassat comú dels Villaplana actuals de les Coves. Les generacions fins al tronc comú quedarien així:
1. Juan Vilaplana major
2. Juan Vilaplana (en 1582 ere el poseedor de la Calçada)
3. Joseph Vilaplana
4. Pedro Vilaplana
5. Antonio Vilaplana Montull
6. Joseph Villaplana Royo (germà de mossèn Carlos)
7. José Villaplana Segarra (tronc comú dels Villaplana covarxins)
Podem seguir llegint en el llibre informació sobre la Calçada i els Villaplana. Ens conta que a Antonio Villaplana el van matar els soldats en 1711[12], i la seua dona Teresa va tornar a casar en 1717 en Joseph Bort de les Coves. Carlos de 9 anys, i Antonio de 6 van quedar-se a la Calçada i escriu: "... y padecieron muchos trabajos en la masia de la calsada de ambre, desnudes, ignoransia, y demas penalidades increibles, hasta estar 5 dias sin comer mas que raices de yervas, panicales, llenos de piojos, esta una ves en tiempos de nieves, no pudiendo salir de casa para las raices de panical, se tuvieron por muertos de noche, y determinaron reconocer una paja de aluvias de 4 años atras que estava en un rincon de casa, aver si avia algun grano de aluvia, que ya la avian reconocido otras veces, y encontraron 19 aluvias contadas, las pusieron en una olla, y con agua de la nieve las cosieron, y comieron de ellas 2 dias..."[13].
També ens diu Mn. Carlos el següent: "...por la grande providencia de Dios; intersesion de la virgen ss. y san Juan Nepomuceno, a lograr, el estar oy dia 26 de julio 1770, todo en pas, formadas 6 piesas, que se puden vivir en cada una de ellas, un labrador con su familia, y muebles, como son: cinco masias, calsada, serrada, S.Juan, covarxelles, y serranos, y el hospital en la villa de la Serratella, con sus tierras, casilicios, y en espesial, la masia de S.Juan, con la hermita primitiva, y caseria bastante para la comun habitacion de los devotos y masovero, sin agravio de nadie..."[14].
El mateix any 1770 Mn Carlos Villaplana en el seu testament forme un vincle amb els masos de la Calçada, Serrada, Serranos, Covarxelles i Sant Joan, i de l'hospital a la vila de Serratella. I diu textualment: "...en la institucion del vinculo dicho, queda poseidor perpetuo de la parte de la Calsada Joseph Villaplana hijo de Joseph sobre dicho, sobrino de Mn Carlos y en sus descendientes... "[15].
Pocs anys després, les terres de la Calçada es van vendre i dividir en quatre parts, segons ens indica un altre llibre:[16] "...segun la escritura de compra que Francisco Vilaplana, Josef Albert de Francisco, Joaquin Vilaplana, vecinos de la villa de la Serratella, i Juan Pastor vecino de la Torre del Dumenge, i como apoderado de Mn Carlos Vilaplana, que recibio Christoval Roca en 21 dec 1775. Cuyas tierras de la Calzada, que compraron a Josef Vilaplana, i Rosa Fores, se dividieron, i partieron entre los quatro...".
Com hem vist, tots els Villaplana actuals de les Coves són descendents d’un germà de mossèn Carlos Villaplana, promotor de l’Ermita de Sant Joan, i d’aquells Villaplana que estaen a la Calçada al segle XVI. Començant per Laura Villaplana, la presidenta de Tossal Gros, fins a Juan Villaplana major, són 14 generacions, quasi 500 anys documentats de Villaplana per estes terres.
NOTES:
[1] Arxius consultats:
- Registre Civil de les Coves de Vinromà
- Registre Civil de la Serratella
- Arxiu Parroquial de la Serratella
- Arxiu Parroquial d’Albocàsser
- Arxiu Parroquial de Tírig
- Arxiu Parroquial de la Salzadella
- Arxiu Parroquial de Culla
- Arxiu Històric Municipal de les Coves de Vinromà
- Arxiu Històric Municipal de Sant Mateu
- Arxiu Històric Provincial de Castelló
- Arxiu Històric de la Diputació de Castelló
- Arxiu Diocesà de Tortosa
- Arxiu del Regne de València
[2] "Libro de la administración de la masia, y santuario del sr.sn. Juan Nepomuceno martir, de Pagrade la Gran boemia, en que se contienen las cuentas generales de cargo, y descargo, los privilegios, y demás contenido en el como es de ver por la tabla, cuya masia y hermita es propia de Mn Carlos Villaplana pbro. vicario de la parroquial de la Serratella, y natural de la masia de la Calsada termino de la dicha villa", Arxiu Històric de la Diputació de Castelló.
[3] Per la falta de documentació existent, pot haver més germans en qualsevol de les generacions.
[4] Cens electoral de 1895, Arxiu Històric de la Diputació de Castelló
[5] Registre Civil de la Serratella, defuncions t.02, 1876, defunció de José Villaplana Albert de 53 anys, casat en Felicia Monfort, tenen 4 fills, Bautista, Manuel, Mariano i Antonia Villaplana Monfort, ere fill de José Villaplana i Rufina Albert.
[6] Arxiu Parroquial d'Albocàsser, baptismes t.08, 1847, naix al Mas de la Calçada, Pedro Vilaplana Carbó, fill de José Vilaplana d'Albocàsser i Antonia Carbó de la Serratella, net de Pedro Vilaplana i Maria Albalat, i de Manuel Carbó i Agueda Sales.
[7] Arxiu Parroquial d'Albocàsser, baptismes t.09, 1855, naix al Mas de la Calçada, Francisco Vilaplana Carbó, fill de José Vilaplana i Antonia Carbó de la Serratella, net de Pedro Vilaplana i Maria Albalat, i de Manuel Carbó i Agueda Sales.
[8] "Libro de la administración…" (nota 2) p. 8, "...este Joseph tuvo de Melchora una hija llamada Maria, y un hijo llamado Joseph que caso con rosa fores en 8 de abril 1766...".
[9] "Libro de la administración…" (nota 2).
[10] "Libro de la administración…" (nota 2) p. 11r.
[11] "Libro de la administración…" (nota 2) p. 6 i 6r.
[12] "Libro de la administración…" (nota 2) p. 7.
[13] "Libro de la administración…" (nota 2) p. 10r.
[14] "Libro de la administración…" (nota 2) p. 1r i 2.
[15] "Libro de la administración…" (nota 2) p. 8.
[16] "Libre de la Obra pia de la vila de la Sarratella", p. 9r, Arxiu Històric de la Diputació de Castelló.
