masos del maestrat

Els Masos de la Serra d'en Galceran. Associació Cultural "Els Castellàs". 2002. Dipòsit legal: CS-236-2002

DEDICATÒRIA (pàg. 195 i 196)

El cant del gall, esgarrat, metàl·lic i familiar, acaba amb la silenciosa matinada. Els anyils tinten la llunyania del llevant. A poc a poc, tot reprèn el seu color, i en pocs minuts, el nou dia comença el seu apassionant cicle vital. I està tot com molt après; per la ximenera el fum del ginebre cremat llança al vent el seu himne de pau. És com un encens d'acció de gràcies.

L'home amb el seu matxo pren el camí empedrat cap als bancals ocres. La dona, ja en el corral, s'afanya entre atifells atenent les aus inquietes, mentre els xiquets, pentinats amb eixa gràcia i mim de les mares, motxilla a l'esquena, serpentegen per la trencada senda camí de l'escola.

Un altre fill, el major, trau les ovelles del corral a la recerca dels frescs pasts.

El cel net, de blau immaculat, contempla el seu estel, molt amunt, amb les immenses roques del penya-segat clapejat de verds. Allí niuen les àguiles. Cascavellegen les esquelles, i pel camí avancen l'home amb el seu barret de palla i el matxo quasi negre.

Picotegen les gallines, lladren els gossos, avancen els xiquets dalt en la lloma, entre rialles, i es desperta el iaio en la casa de teules roges i parets emblanquinades.

En els geranis, goteja la rosada. La dona trau aigua del pou, i el sol ho veu tot des de la seua infinita talaia. Pau!!... ritme, harmonia, serena quietud. Vida!!!

I els pensaments volen lliures i punyeters.

Diumenge aniré al poble, compraré safrà, un poc d'arròs, tal vegada roba -un vestit per a les festes-, i aprofitaré per a anar a missa, visitaré la meua cosina, xarrarem, li diré si em pot ajudar a verguejar la llana per a fer els matalafs. De tornada al mas, declinant el dia anirem al de Joaquin i Teresa, al ball. Fa el dia llarg. Tocaran guitarres, sonaran castanyetes, ballaré.

He d'anar prompte a ferrar el matxo. I he de llaurar els camps abans que canvie la lluna. Li diré a Manuel que necessite fer conlloga amb ell. Si no es compliquen les coses, enguany pense pujar al poble tots els dies per a les festes d'agost. Xarrarem de la caça, jugarem al guinyot, ho passaré bé.

Necessite llavors noves per a l'època de sembra; he de vore si encara em queda oli de ginebre; estes espardenyes demanen recanvi; enguany acaba el meu torn d'avisador. La xiqueta va millor que el xiquet en l'escola; quan el xic complisca els dotze anys, hauré de traure'l i que cuide el ramat ell, aixina el major m'ajudarà en el cultiu i jo podré anar al jornal. Arreplegaré olives, veremaré. Baix en el pla, cap a Benlloc, sempre hi ha alguna cosa que fer. Fan falta diners. Si puc compraré també una altra guitarra, l'escopeta serà més endavant.

En els meus temps els camps estaven millor cuidats. Estos pollastres no són com els d'abans. Res no és com abans!! Estos ossos!!... Avui voré si acabe la corda d'espart. Serà a la nit. Quant fa que no puge al poble? Ja ni recorde. Tinc ganes d'anar a la taverna per a vore Paco i Josep. Si trobe una boina i un gaiato que em servisquen els compraré. Estes cames!! Amb el que han corregut per estos cingles!!

I quants records; amerats de rutina, però es vida. Anys mossos... dies de suor entre estes muntanyes sempre callades. "Ací vaig nàixer, ací vaig criar els meus quatre fills, ací moriré. Per este camí que es perd entre les carrasques, un dia em pujaran dins de la caixa. I tot per a què? Però jo deixe més del que em van deixar... he sigut honrat, mai no he fet mal a ningú. Ara he de moldre el gra."

Fosqueja. Junt al foc -encara necessari-, la dona fa calça. El iaio dormisqueja, igual que els gats. Ha vingut un veí del mas pròxim; dos gots de vi ajuden que la xarrada siga viva. Els xiquets repassen els deures. El xic major els ajuda. Fora, el ventet amic juga amb les fulles de la figuera redona i frondosa.

Dalt, al costat dels cingles foscs, les raboses fan rodar els cudols.

Una lluna plena ho esquita tot de misteri. Lluny, cap al barranc, lladra el gos de Vicent. En els corrals tot està en calma.

Espurneja la llenya cremada. Fa bona olor. El cresol s'entreté dibuixant fantasies amb els seus fums tènues.

Demà serà un altre dia. Fan mal els músculs cansats, però es nota que els cors no anhelen. Si de cas, somien coses possibles.

No se sap ací, en estes soledats, què és la depressió.

Com ens van ensenyar els pares, cada nit es resa.

Diumenge anirem tots a Sant Miquel. Caldrà matinar. Ho passarem bé.

A EIXES GENTS
A EIXOS TEMPS
A TANT D'ESFORÇ

AGRAÏTS, IMPRESSIONATS,
DEDIQUEM ESTE TREBALL.


Programació web: Juanjo Sales

masosdelmaestrat@gmail.com